El compositor Serguei Rakhmàninov (1 d’abril de 1873 – 28 de març de 1943) va néixer en una família aristòcrata que ben aviat es va desintegrar: el pare els va abandonar. La mare va iniciar Rakhmàninov al piano i, en veure que progressava amb una rapidesa extraordinària, als nou anys el va ingressar al Conservatori de Sant Petersburg. Però, com que no s'hi adaptava, el van expulsar. La mare el va traslladar al Conservatori de Moscou, on va conèixer Txaikovski, que el va influir tant en l’àmbit musical com en el personal. En acabar els estudis, Rakhmàninov va estrenar la seva primera gran obra, la Simfonia núm. 1, però va ser un fracàs estrepitós. Era l’any 1897, només tenia vint-i-quatre anys, i aquell rebuig el va afectar tant que, durant quatre anys, va caure en una depressió i creativament es va bloquejar. Gràcies al tractament hipnòtic i psiquiàtric del doctor Nikolai Dahl, va començar a remuntar. D’aquella llarga travessia pel dolor, pel sense sentit i per la tristesa més profunda, en va néixer el Concert per a piano núm. 2. Una obra que s’ha convertit en el testimoni musical del pou de la depressió i del camí de la curació. Quan la va estrenar, va ser un gran èxit i avui és considerada com una obra mestra. Us n'oferim, d'una banda, el segon moviment, i de l'altra, l'obra sencera. En tots dos casos està interpretat per la pianista Khatia Buniatishvili, amb l'Orquestra Filharmònica Txeca, sota la direcció de Paavo Järvi .
