Postals

​El cos m'avisa

És tan alliberador que algú et llegeixi tal com ets, que t'escolti de debò

| 12/08/2019 a les 00:00h
Especial: Postals
Arxivat a: General, postals

Foto: Amanda Tipton


El cos és més intel·ligent que jo. Sempre té la raó. A vegades, per exemple, em vull enganyar i va, quedo amb X que, tot i que no sé què té que em grinyola, potser va bé. I, patapam, quan hi soc, em ve aquell nus enmig del pit. O goso fer allò que, encara que sembli impossible, em fa brillar els ulls només de pensar-hi. I sí, ho intento i, no sé com, va bé. I és així com el cos em fa d'alarma i d'estímul. A vegades són fiblades petites, intuïcions diminutes que venen de ves a saber quin pou de dins meu i que l'acaben encertant. I és gràcies a elles, encara que a vegades les intenti ignorar, que no he perdut el nord.
 
El cos sap que hi ha persones que m'asfixien. A qui no els puc confiar res de mi perquè sé que em trinxarien de nou. I a prop seu soc un gat alerta, pendent de saltar, d'esgarrapar-les o de fugir-ne. Amb elles soc, precisament, el que mai vull ser: la versió més corcada de mi. A algunes, les conec des que vaig néixer. Potser és per això que l'esperança que allò es converteixi en alguna cosa sana, bona, sempre hi és. Però com n'és, d'esgotador, mantenir relacions buides.
 
El cos també sap –i com li agrada, que la vida li ho recordi amb exemples en directe i a càmera lenta– que n'hi ha d'altres que em salven. A vegades els conec de fa poc i els veig poquíssim. Però m'omplen i treuen el millor de mi. Quan hi parlo noto com els nusos se'm desfan. I llavors respiro d'una altra manera, com si dins meu hi cabés més aire que abans. És tan alliberador que algú et llegeixi tal com ets, que t'escolti de debò, que et trobi punts de llum i te'ls ensenyi perquè els facis més grans. Que sigui així de fàcil. És tan alliberador poder ser vidre davant algú que també necessita ser vidre.
 
El cos ho sap, que hi ha relacions que pesen i d'altres que t'eleven. Que n'hi ha que et fan el caminar farragós i d'altres, lleuger. I ho escric per no oblidar-ho mai més: hi ha persones que val la pena que respirin ben lluny de mi i d'altres amb qui la vida –aquesta cosa curta que ens travessa a tota velocitat– té més gust de vida. 

COMENTARIS

No és el cos...és el cor, l'ànima
Diego, 12/08/2019 a les 21:59
+6
-1
No és el cos...és el cor, l'ànima...però és ben cert...gràcies!!
Molt bon article!
Josep Lluís Grau, 13/08/2019 a les 11:49
+7
-0
Meravellosa descripció de com les relacions humanes ens poden apropar o allunyar de la felicitat i fins i tot de la salut.

Felicitats!

Què bé que puguis sentir els missatges del teu cos...
Paula Vicens, 15/08/2019 a les 13:01
+3
-0
I pensar que hi ha moltes persones que no poden fruir d'aquest privilegi (perquè no han tingut l'oportunitat d'escoltar-se gràcies a ser escoltats)... Fem que tots els nens tinguin l'oportunitat de sentir com el cos els guia pel món relacional...
La importància de ser de vidre...
Paula Vicens, 15/08/2019 a les 13:06
+0
-0
Les relacions funcionen gràcies a la possibilitat de ser el que ets, tal com ets i això no és possible si no "sents el que sents i saps el que saps" (

)
Gràcies per explicar-ho tan bé!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
La Fundació Cim d'Estela ofereix un casal virtual per a infants durant els caps de setmana
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'alarmant situació que viuen els petits comerços