Look up, what do you see?
All of you and all of me
Fluorescent and starry
Some of them they surprise
The bus ride, 4.A.M. I went to write this letter
R.E.M., E-bow the letter
Anchorage era una utopia
feta d’autobusos nocturns que creuaven estats
de mirar amunt i explicar-nos què hi vèiem.
Era ser fluorescents i estrellats,
brillar com sols elèctrics,
com electròlits inabastables.
Anchorage era totes les cançons
que tu i jo som.
Però, glaçada l’esperança,
Alaska es va cobrir de gel:
al fons dels llacs gebrats, com un jardí,
hi havia les cares dels fills que mai vam fer,
la certesa congelada als ulls,
els llavis blaus de pena
i els dits de tacte inútil
que ja no reconeixien la pell.
No vàrem poder escalfar-nos
ni traçar cartografies:
perduts enmig del no-res,
moríem, a poc a poc,
de la nostra pròpia quietud.
Ancoratge
© Míriam Cano
© d'aquesta edició: Edicions Terrícola, 2016
