El cel que udola

Collages i versos dialoguen a la mostra «Haikus visuals» de l'artista plàstica i poeta Felícia Fuster

Arxivat a: Poesia, Passadís

“Poesia i pintura són dos camins indestriables de la personalitat de Felícia Fuster. Si la poesia és combat i cos, la plàstica és composició, nus, gest en moviment, que travessa l’espai com la paraula llisca sobre el blanc del paper.”

Ho escriu Pilar Parcerisas, comissària de l’exposició Felícia Fuster: Haikus visuals, que es pot veure del 18 de novembre al 20 de febrer a la seu de la Fundació Felícia Fuster (Camps i Fabrés, 3-11, baixos 3a, Barcelona).
 



Del cel    Muntanya
Fibló de    núvols cel·la
De neu     amb somni


La xarxa d’ombres
La nit    Pesca amb el pòsit
Dies    I espases


Com ens estira
El Cel    I la pujada
Quin pes la roba

 

 


De quin planeta
Tibant    Equador mòbil
Cercle dels braços


Llampecs    Ens llencen
Amb gotes de silenci
El cel que udola
 

 

 

Vertical    Somnis
Horitzontal    Els segles
Tot només ratlles


Nit gran    La taula
Per assaborir estrelles
La boca closa


Brunzir metàl·lic
Huracans d’aluminis
El cel m’inscriuen


Estenc el mapa
Dels cinc sentits    M’envolo
Camins inèdits


Música    Gotes
Mòbil pentinat d’aigua
Al cor    reflexos

 


 

Nou comentari