Les derrotes de la Victòria

El Palau Robert explora el treball de la fotoperiodista Victòria Rovira Casanovas

Un casc reposa sobre un sac de sorra a la línia de front de Miriam Bag, Kurdistan, Iraq. Foto: Victòria Rovira


Un bon dia del març del 2017, la Victòria Rovira Casanovas, fotoperiodista de Sabadell, va llogar un pis a Suleimania, la capital cultural del Kurdistan iraquià. Tenia vint-i-cinc anys, una formació com a dissenyadora gràfica, la curta experiència de fer fotos de carrer a Cuba i al Nepal, una assegurança de salut anglesa –aquí no s’asseguren periodistes de guerra– i, com a únic aval professional, una agència de notícies de l’Equador on encara col·labora. De fet, l’agència li servia sobretot per als tràmits amb l’exèrcit, ja que ella era a la zona com a freelance, sola. Aquesta és la trista realitat dels nostres dies. Pocs mitjans es comprometen a enviar periodistes als conflictes. És massa car. Si la vocació t’hi empeny, tu t’ho pagues. És el que va fer la Victòria.

La seva intenció era passar un parell de mesos en aquest racó de món per fotografiar l’activitat de les milícies peixmerga que lluitaven frec a frec amb l’exèrcit iraquià, en contra de l’Estat Islàmic (també conegut com a ISIS), amb l’objectiu de defensar la població kurda. Aquesta estada es va allargar mig any de fotos, de testimonis, de contacte humà. Primer, la Victòria s’estava allotjada al pis que havia llogat i, més endavant, ja vivia en un cau que s’havia fet a la seu de la revista del partit polític PUK, en contacte estret amb les seves fonts.
 

Camp d’entrenament Cobra. Peixmergues fent exercicis. Foto: Victòria Rovira


Ara tot ha canviat. Els kurds, arran del referèndum d’independència del 25 de setembre del 2017, estan enfrontats amb els iraquians, que no en van acceptar l’aclaparador resultat a favor del sí, més del 90%. Aquells joves, que Rovira va captar amb la seva càmera als camps d’entrenament i a la línia del front, jugant-se la vida en contra de l’Estat Islàmic i al costat de les tropes iraquianes, acaben de recuperar la ciutat de Kirkuk i, si la zona es manté calmada –creuem els dits–, és perquè ells han reculat cap al Nord.

Malauradament, aquí l’única victòria que es pot celebrar és la que la foto-periodista porta per nom.

Ara, el resultat de la seva feina el podem veure fins al 31 de març a l’exposició Davant l’Estat Islàmic. Lluita peshmerga i població civil en un lloc que és als antípodes de la realitat que va fotografiar: els jardins, ja amb aires de primavera, del Palau Robert, a Barcelona. Exposades en plafons explicatius, hi tenim les imatges dels milicians peixmerga fent la seva vida de descans a les bases militars, lluitant a la línia del front, desminant carreteres que els de l’Estat Islàmic acabaven de minar… És una feina excepcional perquè és rar que un fotoperiodista es pugui estar dies seguits de convivència amb els milicians. Sospitem que si la Victòria exercís l’ofici en un país on es valorés més el periodisme, li plourien les ofertes. Ara treballa al Diari de Sabadell.
 

Vista de l’exposició al jardí del Palau Robert Foto: A.C.


Tot va començar el 2016, quan, amb l’impuls de la indignació, se’n va anar amb la seva càmera al camp de refugiats de Dunkirk, al Nord de França. Hi va trobar gent molt jove, excombatents amb traumes psicològics, que s’autolesionaven tallant-se la pell. En una de les fotos, hi ha una mare esgotada i la Victòria ens explica que ja és a Anglaterra. A Dunkirk, també conegut com The Jungle, la fotoperiodista va conèixer l’existència dels peixmerga i es va embarcar a l’aventura.

Ens explica que, un cop al Kurdistan, de vegades es preguntava: “Què hi faig, aquí?”, però de seguida li venia la resposta: “Si això no s’explica, no se sap. Està bé, ser-hi”. La Victòria admira la resistència d’aquestes milícies que des de fa anys protegeixen el seu país i la seva gent. Ens explica que la va sorprendre que un dels cadàvers d’un soldat de l’ISIS portés estupefaents a les butxaques. “L’Estat Islàmic predica no alcohol, no drogues… i són els primers que se salten les seves pròpies lleis, això em fa dir: què és l’Estat Islàmic, poder?, diners?”. Part de la resposta la va obtenir fotografiant la població civil desplaçada i, concretament, les dones jazidís, una minoria dins la minoria kurda, que va ser arrasada per l’ISIS. “Les segrestaven, violaven i venien”, ens explica Rovira davant els seus retrats: cabells coberts, rostres immòbils, ulls plens de patiment.
 

Famílies desplaçades de Mossul al camp de Hassan Sham. Foto: Victòria Rovira


El recorregut acaba a la ciutat iraquiana de Mossul, amb la seva devastació, amb les seves esglésies enrunades, la biblioteca que ja ni es reconeix. Quan la Victòria hi va estar, l’agost del 2017, ja no hi quedava població civil, només soldats que celebraven el culte en un monestir sense sostre, asseguts en cadires de plàstic. Mossul havia estat una gran ciutat. No ens n’hauríem d’oblidar. Sort que, de tant en tant, algú té l’impuls d’anar-hi i explicar-nos-ho. “Què hi faig, aquí?”, es preguntava la Victòria. La resposta és evident: “Hi fas molt”. Gràcies.
 

Vista general de la ciutat antiga de Mossul. Foto: Victòria Rovira


Davant l’Estat Islàmic. Lluita peshmerga i població civil

Fins al 31 de març als jardins del Palau Robert.

El Palau Robert presenta una exposició que explica la lluita i la resistència de les milícies peixmergues contra l’Estat Islàmic al Kurdistan iraquià, amb el relat de la fotoperiodista de Sabadell Victòria Rovira Casanovas. 
 

Vista de l’exposició al jardí del Palau Robert Foto: A.C.

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...