L’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí

El Palau Güell dedica una exposició antològica a l'artista Aleix Clapés

Foto: Jordi Puig


De la vida d’Aleix Clapés i Puig (Vilassar de Dalt, 1846 – Barcelona, 17 de desembre de 1920) no se’n sap gaire cosa. Era el petit de vuit germans i els pares, forners, el van enviar a Reus perquè fes d’aprenent al taller d’un pintor del cercle de Marià Fortuny. A més de dedicar-se a la pintura també va practicar la fotografia, i va ser editor i botiguer. Va tenir fama i reconeixement a la Barcelona del tombant de segle i va fer diners, però també els va perdre i va morir totalment arruïnat als setanta-quatre anys mentre pintava uns murals a l’Institut Mental de la Santa Creu, al districte d’Horta.

Aleix Clapés va ser durant molts anys el pintor predilecte d’Eusebi Güell i d’Antoni Gaudí, i amb motiu del centenari de la seva mort, la Diputació de Barcelona li dedica Aleix Clapés, l’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí, una exposició antològica que es pot visitar fins al 30 de maig de 2021 al Palau Güell de Barcelona, l’edifici on es troba el millor de la seva producció, que vol posar en valor la rellevància d’aquest artista i donar-lo a conèixer al públic.
 

Retrat, ca. 1900, Oli sobre tela, Marc Ribas. Foto: Jordi Puig


L’exposició, comissariada per l’historiador i crític d’art Josep Casamartina i Parassols i per Carlos Alejandro Lupercio Cruz, doctor en Teoria i Història de l’Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya i especialista en el pintor, actualment resident a Mèxic, es divideix en dos àmbits diferenciats: el primer inclou l’avantsala, la Sala dels Passos Perduts i el Saló Central, que ja des d’un principi estaven decorats amb obres de l’artista, i el segon a les golfes, a la sala d’exposicions temporals, on es mostra la part antològica pròpiament dita.
 

Pintures d’Aleix Clapés integrades al Palau Güell Foto: Jordi Puig


A més de la mostra que li dedica el Palau Güell, aquesta revisió amb caràcter exhaustiu de l’obra de Clapés es pot completar amb visites a la Pedrera —amb la decoració mural dels vestíbuls i els patis, també obra seva—, l’Hospital de Sant Pau —on hi ha instal·lat, des de poc després de la seva mort, el quadre més gran que va pintar mai— i el Museu Nacional d’Art de Catalunya —a les sales dedicades a Gaudí i el Modernisme.

Aleix Clapés, l’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí ha estat possible gràcies a la col·laboració de diverses entitats: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, els Museus de Sitges, el Centre de Lectura de Reus, la família Real-Clapés, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, la Fundació Catalunya La Pedrera, Sant Pau Recinte Modernista, Palau Antiguitats i diversos col·leccionistes particulars.

Foto: Jordi Puig

Nou comentari

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...