«Desplaçament 33», Muhannad Shono, 2013/2018, impressió digital. Cortesia de l’artista.
És clar, després passa el que passa. Si un s’arrisca a demanar a una colla d’artistes com veuen el futur, la resposta pot ser desbordant. Si al damunt qui ho pregunta és el Macba i qui ho respon és el col·lectiu Raqs Media, de Delhi, compost per artistes, investigadors, editors i agents provocateurs filosòfics (sic), la cosa ja és inquietant. Si a més a més la proposta es tradueix en una exposició amb una trentena d’artistes que han fet el que han volgut sota l’empar d’un títol –Al descobert o d’amagat. La presència rebel d’un futur íntim–, és evident que hem d’anar a veure què ha passat.
Ho hem fet. Hem anat al Macba (fins al 17 de març també hi podeu anar) i no sé si ens hem trobat amb el futur, però sí amb una exposició que no ens ha deixat gens indiferents, gens freds i sí molt perplexos, fins i tot emocionats (parlo en plural, però ja veig que aviat hauré de passar al singular). Sí, m’ha deixat emocionada, sobretot l’última obra. De seguida us en parlo.
«Al descobert o d’amagat. La presència rebel d’un futur íntim», vista de l’exposició. Foto: Miquel Coll
Diu un dels seus comissaris, Jeebesh Bagchi, que calen unes set hores per visitar la mostra. No us espanteu. Ell ho diu i fa cara d’indi pacient, avesat a la meditació, mentre contempla amb picardia la reacció dels europeus atabalats amb la falta de temps. Potser no calen set hores, però sí una actitud pacient. Si més no, l’última peça de l’exposició mereix que li dediqueu una estona perquè el vostre cervell s’hi acostumi i comenci a revelar-vos-la. M’explico: entrareu en una sala fosca, només hi veureu uns llumets, com si fossin estrelles. Si hi entreu sols, millor. Jo ho vaig fer amb la Irene Dalmases, de l’agència Efe, i ja em va estar bé perquè la primera sensació és de por. No feu trampes i encengueu els mòbils. La gràcia és la foscor, que cada cop trobareu més acollidora. Deixeu que els vostres ulls s’acostumin a la tenebra i a poc a poc anireu descobrint què hi ha. És preciós.
Després he parlat amb l’artista que l’ha feta, ajudada pels alumnes de la Massana en la realització. Es diu Ivana Franke. És de Zagreb, viu a Berlin i ha titulat la peça Amants veient la foscor, presència desconeguda. Trobo que el títol és molt encertat. La Irene Dalmases i jo no som amants, però sí que hi haurà un abans i un després d’haver vist aquesta obra juntes. La Franke em diu que la foscor no és necessàriament dolenta, que per als amants és una aliada, que la bellesa triga a arribar, que de vegades has de passar per la por per trobar-la. L’entenc.
«Al descobert o d’amagat. La presència rebel d’un futur íntim», vista de l’exposició. Foto: Miquel Coll
La del Macba és una exposició que cadascú s’ha de fer seva. L’espectador ha de transitar per aquestes propostes de futur de manera ben lliure: ara em deixo seduir per aquesta instal·lació, ara m’aturo a escoltar una entrevista, ara contemplo l’especulació d’un videoartista.
Jo us vull parlar de dues peces més que m’han atrapat. Una és la que enceta la mostra, una simulació digital del dublinès John Gerrard. En una pantalla força gran hi veiem una granota gravitar dins del que sembla una nau espacial. La Monica Narula, del col·lectiu Raqs Media, ens explica que la idea de començar per un amfibi és perquè és un animal que respira per l’aigua i per l’aire, pel present i pel futur, i patatim i patatam. D’acord, però jo penso que m’hi podria estar hores mirant com dansa aquesta granota a càmera lenta i ja en tindria prou. De tant en tant fa passos de ballarina. Paciència i ho veureu.
«X.Laevis», John Gerrard, 2017, Simulació. Cortesia de l’artista i Thomas Dane Gallery
L’altra peça que m’ha cridat l’atenció és més política perquè, si es tracta que els artistes ens parlin del futur, és inevitable que ens critiquin el present. És un vídeo de l’andalusa Cristina Lucas, que ha fet que tot de gent aparentment integrada al sistema llenci un roc contra les vidrieres d’un magatzem abandonat. Fixeu-vos en la cara que fan, quan el vidre es trenca, com d’alleugeriment, com de ja n’hi ha prou que ens prenguin el pèl. Per fi els arriba el moment de la transgressió. L’empatia és inevitable.
L’exposició es completa amb el que al Macba en diuen “programa de mediació”. L’han titulat 21 Personae i la clau és descobrir la ciutat a través de la mirada dels qui l’estan activant amb okupacions, lluites feministes, clams antiracistes i jugant al ping-pong. Sí, és rar. No m’ho invento, però és que es tracta que els artistes imaginin el futur i després passa el que passa… que consti que he avisat: d’aquí uns anys ens hi trobarem i serà bo saber que, després de la foscor, vindrà la bellesa.
Al descobert o d’amagat. La presència rebel d’un futur íntim
Fins al 17 de març de 2019 al Macba de Barcelona.
Comissariada pel Raqs Media Collective, és un jaciment en múltiples estrats que explora un concepte de futur en el qual dialoguen una miríada d’històries i geografies.
