Impotència. Dolor. El combat de cada matí, tarda i nit. El fotògraf David Day, amb una sensibilitat immensa, ha creat The Scar Project. Per retratar persones que han sobreviscut al càncer de mama. Però també per impulsar una campanya de sensibilització en què no només es mostra el rastre arrabassador de la lluita, sinó el més important, el que segueix bategant al fons: l’ànima.

1.

Foto: David Jay


2.

Foto: David Jay


3.

Foto: David Jay


4.

Foto: David Jay


5.

Foto: David Jay


6.

Foto: David Jay


7.

Foto: David Jay


8.

Foto: David Jay


9.

Foto: David Jay


10.

Foto: David Jay


11.

Foto: David Jay


12.

Foto: David Jay


13.

Foto: David Jay


14.

Foto: David Jay


Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mandresriau@gmail.com a octubre 19, 2016 | 10:31
    Mandresriau@gmail.com octubre 19, 2016 | 10:31
    Déu meu!! Que valentes i fortes que sou!! Sou tot un exemple! Gràcies.
    104
    Icona de dislike al comentari de: Mandresriau@gmail.com a octubre 19, 2016 | 10:31 6
    Respon
  2. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 10:39
    Anònim octubre 19, 2016 | 10:39
    La meva dona va patir un càncer de mama i s'en va sortir prou bé. Li van fer una quadrantectomia i posteriors operacions de preparació i inserció d'una pròtesi. D'això fa molts anys, però em costa oblidar les llargues hores d'espera dels post-operatoris que van durar tres anys. Però el més important és que s'en va sortir amb "nomes" algunes seqüeles sicologiques.
    • Icona del comentari de: Anónim a octubre 19, 2021 | 21:45
      Anónim octubre 19, 2021 | 21:45
      quine sort de marit que te. al meu hem va deixar de acompanyar a les quimios de Girona a Bcn donc deia que ya era prou forte per anar sola.... no cal dir que cuando vais poguer hem vais divorciar i ara ting l.home mes maravillaos i company per la resta de la vida..i ting 70 anos i soc feliz¡¡¡¡ fa 20 anos era une vergonya dir que tenias Cancer paro secuelas de linfodemas al braç i pro¡¡¡
  3. Icona del comentari de: Andreu Palomo a octubre 19, 2016 | 11:27
    Andreu Palomo octubre 19, 2016 | 11:27
    Em descobreixo davant d aquestes persones pel gest que fan deixant se fotografiar les seves cicatrius. Segur que la lluita que han hagut de fer contra la malaltia els ha donat el valor necessari per a fer aquest gest tant extraordinari. Un gran aplaudiment i un reconeixement del seu valor i fermesa. ????????
  4. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 11:34
    Anònim octubre 19, 2016 | 11:34
    Gracies per mostrar-nos el vostre coratge!!!!
  5. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 12:16
    Anònim octubre 19, 2016 | 12:16
    Bravo noies!! Sou molt valentes!! Jo el vaig tenir abaix i porto una cicatriu de banda a banda. Gràcies per ser com sou!?????
  6. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 12:20
    Anònim octubre 19, 2016 | 12:20
    La mare va ser diagnosticada de cáncer de mama fa 18 anys, per nosaltres que haviem perdut tanta familia per culpa del cancer va ser....i la mare amb la seva fe i la seva valentia ens va dir: Pues mira que el sr. haga lo que tenga que hacer que yo voy a luchar. Avui ve a dinar a casa per celebrar l´aniversari del seu net gran .Segueix lluitan per ella i per els que te al voltant. La mare tambe te cicatrius i quan les mire recorda el que el pare li va dir fa molts anys tots dos junts davant un mirall: Antes eras bonita , ahora eres hermosa , te quiero.Endevant sempre endevant
    126
    Icona de dislike al comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 12:20 3
    Respon
  7. Icona del comentari de: Mercè Ramirez a octubre 19, 2016 | 13:50
    Mercè Ramirez octubre 19, 2016 | 13:50
    Una demostració del que significa vida i il.lusió. Felicitats per ser com sou i per ser tan valentes de mostrar-vos al món.
  8. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 13:53
    Anònim octubre 19, 2016 | 13:53
    Gràcies per demostrar.nos que amb una actitud de força i valentia tot es pot aconseguir!!! Grans Dones Valentes!!!
  9. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 15:06
    Anònim octubre 19, 2016 | 15:06
    Estimades totes anims sou unes valentes
  10. Icona del comentari de: Aracil a octubre 19, 2016 | 15:44
    Aracil octubre 19, 2016 | 15:44
    Ole i ole aixo son dones de cap a peus una dona no ho es menys per tenir un, dos o cap pit....ser dona es aixo. A la nostre familia varem tenir dos campeones ...les dos ens han deixat ja pero van lluitar i van morir ja grans les dues Mama, tieta aquest record i homenatge va per vosaltres !os estimem!
  11. Icona del comentari de: muntsa collado gracia a octubre 19, 2016 | 15:50
    muntsa collado gracia octubre 19, 2016 | 15:50
    sempre us veure com unas personas lluitadores i molt valentes gracies per ser com sou
  12. Icona del comentari de: Montse Boix a octubre 19, 2016 | 15:54
    Montse Boix octubre 19, 2016 | 15:54
    jo tambe tinc la cicatriu,nomes a la pell i no a l.anima2
  13. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 17:04
    Anònim octubre 19, 2016 | 17:04
    Fa 18 anys que vaig tenir càncer de pit. Des de llavors, mai més no he gosat despullar-me davant de ningú. Sou molt valentes, i potser gràcies a vosaltres alguna cosa pot canviar en mi. Aquestes fotografies tenen molt valor. En molts sentits. Gràcies.
  14. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 17:23
    Anònim octubre 19, 2016 | 17:23
    Molta admiració per aquestes dones tant valentes i lluitadores
  15. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 19:39
    Anònim octubre 19, 2016 | 19:39
    Gràcies per la vostra valentia i testimoni
  16. Icona del comentari de: Assumpta Seix Franque a octubre 19, 2016 | 19:51
    Assumpta Seix Franque octubre 19, 2016 | 19:51
    Com ens enfrontem a la mort, quan aquesta truca a casa nostra, quan valor s'ha de tenir per viure aquesta experiència, sobre tot força i que la divina providència ens ampari i ens ajudi. Os admiro.
  17. Icona del comentari de: Tere Esqué a octubre 19, 2016 | 21:01
    Tere Esqué octubre 19, 2016 | 21:01
    El pare va morir de càncer, i un any després, la mare,va ser diagnosticada de càncer de mama, el va superar amb molta valentia com totes les altres mal.lalties que va patir a la seva vida, entre elles dues de cor....Una dona valenta, plena de cicatrius al cos però cap al ànima, ens va deixar amb 82 anys sense fer soroll. Un himne per totes aquestes dones valentes.??????????
  18. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 22:06
    Anònim octubre 19, 2016 | 22:06
    Gràcies x donar una lliçó de VIDA.
  19. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2016 | 23:01
    Anònim octubre 19, 2016 | 23:01
    Em sembla un gest molt valent i solidari amb totes les que pateixen el mateix i encara no han gosat afrontar-ho. Ànims a totes i felicitats pel vostre coratge.
  20. Icona del comentari de: Magda G.R. a octubre 19, 2016 | 23:04
    Magda G.R. octubre 19, 2016 | 23:04
    Fa dos anys em van diagnosticar un càncer de mama, es molt dur tot el proces, però sempre s'ha de ser positiu i optimista. Com diu el títol, no et pots aturar, as de lluitar i continuar.
  21. Icona del comentari de: Carme Guardia a octubre 20, 2016 | 00:20
    Carme Guardia octubre 20, 2016 | 00:20
    Marchaba de vacaciones, antes tocaba mamográfia, no fué como bien, rápido biòpsia i operación, todo muy bien, tumor pequeño, ganglios sanosy solo cuatro dosis de quimioteràpia, despues radio y controles, todo superado. Peró a los más de doce años, marcadores tumorales alterados, dolor en la cadera izquierda y volver a empezar, gammagráfia hosea con contraste, biòpsia de hueso y resultado, metástasis de huesos, han pasado ya dos años y las palabras de mi oncóloga todavia resuenan en mi cabeza....adaptate el baño y pon ascensor, ya que yo vivo en una casa adosada, fué lo peor de mi vida, tener que decirlo a mi hija de veinta años, por suerte he seguido el tratamiento, diez seciones de radio en la cadera, tratamiento hormonal y cada més mi ración de " zometa" , solo quiero que sepais que no he puesto el ascensor, peró si mucho coraje,los marcadores tumorales casi son normales, y la metástasis se ha reducido un poco. Por desgracia los efectos secundarios de los tratamientos si dejan secuelas, hosteoporodis,hinchazon y un dolor fuerte en todas las articulaciones. Peró ya veis sigo aquí con mi casi cincuenta y ocho años y dispuesta a no tirar la toalla! No somos valientes, somos mujeres!!!
  22. Icona del comentari de: Carme Guardia a octubre 20, 2016 | 00:25
    Carme Guardia octubre 20, 2016 | 00:25
    Marchaba de vacaciones, antes tocaba mamográfia, no fué como bien, rápido biòpsia i operación, todo muy bien, tumor pequeño, ganglios sanosy solo cuatro dosis de quimioteràpia, despues radio y controles, todo superado. Peró a los más de doce años, marcadores tumorales alterados, dolor en la cadera izquierda y volver a empezar, gammagráfia hosea con contraste, biòpsia de hueso y resultado, metástasis de huesos, han pasado ya dos años y las palabras de mi oncóloga todavia resuenan en mi cabeza....adaptate el baño y pon ascensor, ya que yo vivo en una casa adosada, fué lo peor de mi vida, tener que decirlo a mi hija de veinte años, por suerte he seguido el tratamiento, diez seciones de radio en la cadera, tratamiento hormonal y cada més mi ración de " zometa" , solo quiero que sepais que no he puesto el ascensor, peró si mucho coraje,los marcadores tumorales casi son normales, y la metástasis se ha reducido un poco. Por desgracia los efectos secundarios de los tratamientos si dejan secuelas, hosteoporodis,hinchazon y un dolor fuerte en todas las articulaciones. Peró ya veis sigo aquí con mi casi cincuenta y ocho años y dispuesta a no tirar la toalla! No somos valientes, somos mujeres!!!
  23. Icona del comentari de: Esther Jodar a octubre 20, 2016 | 00:40
    Esther Jodar octubre 20, 2016 | 00:40
    Els meus ulls no miren les vostres cicatrius, es dirigeixen al vostre rostre, que mostra orgull, fermesa, dignitat, valentia, lluïta .... noies, esteu guapíssimes!!!
  24. Icona del comentari de: Joan Carles Palos a octubre 20, 2016 | 07:26
    Joan Carles Palos octubre 20, 2016 | 07:26
    Hi ha cicatrius que s'esborren, d'altres no ho fan mai. Ser valent/a és acceptar-ho i tirar endavant amb la vida, amb l'afecte i suport dels altres. Sort i conhort a totes i tots que heu patit el càncer.
  25. Icona del comentari de: Emilio a octubre 20, 2016 | 07:29
    Emilio octubre 20, 2016 | 07:29
    Sois muy valientes. Operado en febrero de un tumor cerebral, mi cicatriz ya la cubre el pelo ...... La lucha continua, siempre en pie y peleando. Ánimos a todos
  26. Icona del comentari de: Anònim a octubre 20, 2016 | 13:27
    Anònim octubre 20, 2016 | 13:27
    no tinc paraules davant d'aixó, sou sencillament, dones genials.
  27. Icona del comentari de: Anònim a octubre 20, 2016 | 15:04
    Anònim octubre 20, 2016 | 15:04
    Si, sou molt valentes i sensa complexes ridiculs. Anim, la vida este que afrontar amb fortalessa.
  28. Icona del comentari de: Anònim a octubre 20, 2016 | 17:14
    Anònim octubre 20, 2016 | 17:14
    No tinc paraules per dir l'orgull q senti de ser dona, al veure les fotografies d'aquestes valentes dones i el precioses q estan totes, ensenyan amb aquest coratge envejidor les seves cicatrius. Endevant campiones!!+
  29. Icona del comentari de: Cori, de Reus a octubre 23, 2016 | 11:30
    Cori, de Reus octubre 23, 2016 | 11:30
    Jo també ho estava passant, ara fa 15 anys, en tenia 42. Va ser dur, però vaig confiar en el meu oncòleg quan em va dir "et curaràs". I vaig anar seguint tots els passos pels quals havia de passar, dia a dia. Estava molt mentalitzada i centrada. Ho vaig passar malament, però no tenia enveja de les que no ho tenien, vaig pensar "m'ha tocat aquesta prova ara" i vaig seguir endavant amb tota la certesa que me'n sortiria. Per mi el més important era que em traguessin el tumor, el pit m'era ben bé igual. Quimio, operació, radio, tamoxifè, seqüel·les que encara tinc. Però estic viva. Fa 9 anys em van fer la reconstrucció, un DIEP. I ara ja no m'he de veure cada dia al dutxar-me, mutilada. Em trobo molt bé. Ànims a totes les que ho esteu passant. I molt valentes de fotografiar-se així, les que ho heu fet.
  30. Icona del comentari de: Anònim a febrer 04, 2017 | 17:12
    Anònim febrer 04, 2017 | 17:12
    Genials, sou molt valentes. Heu lluitat, us mostreu a tothom. Sou encoratjadores. Us admiro sempre endavant.
  31. Icona del comentari de: Anònimmarta cairol a febrer 04, 2017 | 19:43
    Anònimmarta cairol febrer 04, 2017 | 19:43
    Molta forca teniu. Gracies soy molt balentes , no sé que di. Gracies per. Doña aquesta llico de vida. Grcies
  32. Icona del comentari de: Anònim a febrer 04, 2017 | 20:46
    Anònim febrer 04, 2017 | 20:46
    Molt maques totes.En tinc 71 i encara empenyo.
  33. Icona del comentari de: Josep de Girona a febrer 04, 2017 | 21:16
    Josep de Girona febrer 04, 2017 | 21:16
    si us plau, no oblideu que encara que som minoria, hi ha homes que també el patim, he de reconèixer que estèticament es diferent (potser) però també es càncer.
  34. Icona del comentari de: Anònim a febrer 04, 2017 | 22:53
    Anònim febrer 04, 2017 | 22:53
    Dones que fan veure a tothom que ser dona és molt més que dos pits.
  35. Icona del comentari de: Carmen Ramos a febrer 04, 2017 | 23:11
    Carmen Ramos febrer 04, 2017 | 23:11
    Es admirable veure lo valenta que sou totes,totes esteu bellíssimas!!!! molta força noies i un petit homenatge a les que no ho han pogut aconseguir,tan debò algun dia no tinguessin que sentir mai més aquesta paraula. Sort a totes les dones del món,estic orgullosa de ser-ho i de veure dones com vosaltres.una abraçada.
  36. Icona del comentari de: Anònim a febrer 05, 2017 | 00:29
    Anònim febrer 05, 2017 | 00:29
    Siii senyores. M encantan les fotos. Jo tambe soc lluitadora ...em tapava amv mantons pk no s em veies l asimetria dels pits fins q vaig anar a eivissa de vacances i vaig veure una noia ben jove q nomes em portava iun de pit i es manfestava tal com era. Un deu!!!
  37. Icona del comentari de: Anònim a febrer 05, 2017 | 02:42
    Anònim febrer 05, 2017 | 02:42
    Quatre intervencions, tres tumors, un oral, un mandibular i un d ainyiva, tot això durant 12 anys de la meva vida, ara penso amb una cinquena operaciò per fer la reconstrucciò de ls mandíbula. Es esgotador, però no sha de deixar de lluitar mai. Amunt aquestes valentes, jo soc incapaç de veurem a una foto!!
  38. Icona del comentari de: Anònim a febrer 05, 2020 | 13:11
    Anònim febrer 05, 2020 | 13:11
    Bravo noies!! esteu guapiiiiiissimes!
  39. Icona del comentari de: Anònim a febrer 07, 2020 | 00:29
    Anònim febrer 07, 2020 | 00:29
    Estic superan hem enteresa tot lo que estic pasant ,masectomia i dues econstruccions radioterapia, tomaxife, ara una de nova. I molt dolor a les articulacions. Peró soc molt optimista i vui lluitar i vencer.i tant si el vencerem ¡¡¡¡¡endevant tocaies demostrem com ho fem la nostre valentia.
  40. Icona del comentari de: Teresa acossta a octubre 20, 2020 | 10:47
    Teresa acossta octubre 20, 2020 | 10:47
    Fixceuvos estan totes guapísimas la esencia ,de dona, no es perd, al contrari
  41. Icona del comentari de: C.S.L. a octubre 21, 2020 | 17:32
    C.S.L. octubre 21, 2020 | 17:32
    Hace tres años de mi operación de cáncer de mama, después de mi radio terapia y mis controles sigo mi tratamiento con tamoxifeno.Va todo bién, pero siempre con el miedo en el cuerpo.Aqui seguimos, apoyando a todos los que padecen algún tipo de cáncer, pero en especial en las mujeres es más doloroso si tienen que pasar por una mastectomia.Ánimo para todos y un saludo especial a estas valientes mujeres son todo un ejemplo a seguir y son bellas en todos los sentidos.
  42. Icona del comentari de: Carme P.C. a octubre 19, 2021 | 15:12
    Carme P.C. octubre 19, 2021 | 15:12
    La meva mare li van extirpar un pit. D'això fa molts anys i ella tenia un cos bonic i uns pits petits. Mai no va consentir que li veiés la cicatriu. Va morir dos anys més tard perquè el càncer va fer metàstasi al fetge. En tenia 56 anys. Felicito i admiro a totes les dones que han accedit a mostrar-se per aquest reportatge.

Respon a Aracil Cancel·la les respostes

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix