Vivim connectats cada dimarts i cada divendres desitjant que la condemna no sigui molt dura: a propet de casa, si pot ser fins a final de curs i, posats a demanar, que no ens toqui tapar massa foradets. Només ens podem permetre dubtes burocràtics de dotze a dues del migdia, cosa que fa que més d’un dia les línies estiguin col·lapsades.

Si la substitució és curta, a l’escola on vagis no cal que malgastis temps amb presentacions, total, el teu nom probablement ni apareixi en els horaris: estàs ocupant el lloc d’una altra persona i és aquest nom el que consta a tot arreu (no oblidis que tu, al cap i a la fi, ets un número). Si a més a més, la teva especialitat forma part de l’àmbit artístic (música en aquest cas) agafa’t fort: hauràs de preparar festivals i actuacions per a tots els actes i celebracions haguts i per haver.

Les peripècies que hauràs de fer per preparar una cosa “digna” amb 45 minuts setmanals estan assegurades (forma part de la creativitat innata que representa que tens com a mestra de música). Però, a més a més, no pots oblidar aquella llisteta de continguts i objectius curriculars que se suposa que els teus alumnes han d’haver assolit al final del cicle (això també dins dels 45 minutets). Ah, i formaràs part de la comissió de festes sí o sí. Tot això si tens la sort d’haver d’impartir només la teva especialitat.

Així que aquí estàs: de substituta. I amb el cap ben alt. Perquè tens molt clar que no et tornaràs a presentar a oposicions fins que les proves no tinguin una mica a veure amb el teu dia a dia com a mestra. Continuaràs apareixent i desapareixent de les escoles intentant, sincerament i de tot cor, deixar empremta en algú, per petita que sigui: una cançó, una paraula, un gest… Perquè un dia vas escollir aquesta professió per l’empremta que algú va deixar en tu.

1.



2.



3.



4.


5.


6.



7.



8.



9.



10.


11.


12.




13.



14.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix