Al final, he cedit. Li he dit que posaria per a ell, però sota dues condicions: que em deixés estar còmoda i no em fes treure la roba. I aquí estic, escarxofada en aquest sofà i disposada a passar a la Història amb aquest vestit negre que sembla que torni d’un funeral. No calia que s’ho prengués tan al peu de la lletra, però el Ramon és així, fuig dels problemes. Detesta discutir i, sense que te n’adonis, acaba sempre aconseguint allò que vol. Estava obsessionat a fer-me un retrat i aquí el tenim, fregant els pinzells, sense fre, i jo amb aquest vestit que em mata de calor i em va estret per totes bandes.

Ja friso perquè em demani el que sé que em demanarà: treu-te el fulard, descorda’t la brusa, arremanga’t la faldilla, i segur que acabo com la Maja aquella del Goya. D’acord, Ramon, deixa ja que em tregui aquest coi de vestit negre, però aleshores m’hauràs de fer una altra cosa, i et ben juro que no serà un retrat.



* Jove decadent. Després del ball, de Ramon Casas, és al Museu de Montserrat

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix