“Estic cansada de veure com ens imposen, dia rere dia i per tots els mitjans, uns estereotips de dones que no reflecteixen la realitat femenina en cap sentit, i encara menys quan parlem en termes de bellesa corporal”. Meritxell Perpiñá Masip, al projecte fotogràfic Som així!, reivindica la naturalitat de cada cos. Per acceptar-nos i estimar-nos tal com som.

“Soc mare de tres fills a punt d’entrar a l’adolescència i m’agradaria que aprenguessin a mirar, a entendre la bellesa de les persones des d’una altra perspectiva que no sigui la de la perfecció utòpica i irreal que ens mostren els mitjans actuals”. Per això retrata mares, amb o sense els seus fills, mostrant-les tal com són, sense prejudicis, amb un bon somriure i amb el cap ben alt.


1. Rosa Pérez Díaz (administrativa, 41 anys): “El que et fa mare no és l’habilitat de concebre un fill, sinó tenir el valor de criar-lo”.

Foto: Meritxell Perpiñá Masip



2. Sílvia Grau Sampedro (dependenta, 45 anys): “Moltes dones diuen que la maternitat ha sigut el millor que els ha passat a la vida. En el meu cas i en molts d’altres crec que no. Però això no vol dir que no m’estimi les meves filles, tot el contrari. No podria viure sense elles! Simplement dic, que per a mi la maternitat ha sigut i és un aprenentatge continu que m’ha fet créixer com a dona”.

Foto: Meritxell Perpiñá Masip



3. Olga Villena Fresquet (pedagoga, 41 anys): “Ser dona i ser mare: donar i rebre vida… permetre’m estar oberta i receptiva, sentir la vida en el meu cos, sentir-me viva, acceptant i estimant les empremtes que el pas del temps i tot allò viscut deixen en el meu cos”.

Foto: Meritxell Perpiñá Masip



4. Sandra Pérez Martínez (cap de logística, 40 anys): “Les experiències viscudes marquen el nostre cos i fan gran la nostra ànima”.

Foto: Meritxell Perpiñá Masip



5. Noemí Gomis Filguera (professora de secundària, 41 anys): “Aquesta és la traducció d’un fragment de la cançó Try de Colbie Caillat, una dona bonica, valenta i farta del Photoshop. Us recomano veure’n el vídeo: Treu-te el maquillatge, deixa’t anar el cabell, respira, mira’t al mirall, t’agrades? Perquè a mi sí que m’agrades“.

Foto: Meritxell Perpiñá Masip



6. Núria Reverté Gonzalez (agent de viatges, 39 anys): “La gent pensa que a la maternitat el que més canvia és el cos de la dona, però en realitat el canvi més fort es produeix en el seu interior. És l’aparició de dos sentiements molt forts que arriben de sobte per no deixar-te mai més: un fort neguit de «si us plau que no li passi res» i un amor immens que mai havies imaginat que series capaç de sentir”.

Foto: Meritxell Perpiñá Masip


7. Carme Faus Igualada (infermera, 38 anys): “El pas del temps ens deixa les seves empremtes reflectides en el cos. Però són un senyal de les experiències que hem viscut, entre elles, per a mi la de ser mare. Intentar esborrar-les amb retocs artificilas seria com renegar d’aquestes experiències, dels meus fills i de tot el que he viscut. No vull amagar res, soc així, som així”.

Foto: Meritxell Perpiñá Masip



8. Encarna Cubero López (dependenta, 55 anys): “Una de les coses millors de la vida és ser dona per tenir la possibilitat de ser mare. És una experiència que no es pot explicar, sinó sentir”.
Carme Cañabero Cubero (dietista-nutricionista i dependenta, 24 anys): “El cos, la part més vulnerable al pas del temps i alhora la més visible. Cada experiència viscuda hi deixa marca, la qual serà realment la que et farà única”.

Foto: Meritxell Perpiñá Masip



9. Gemma Barberà Alonso (mestra, 39 anys): “La maternitat ens permet transmetre part de la nostra essència i que, a vegades, veiem reflectida en els nostres fills”.

Foto: Meritxell Perpiñá Masip



10. Mariona Vidal Costa (tècnic de teatre, 36 anys): “Res del que et diguin serà cert, cada experiència és totalment diferent”.

Foto: Meritxell Perpiñá Masip



11. Marina Valdepeñas Borras (estudiant, 30 anys): “Perquè soc així. Perquè soc dona. Perquè una vida ha nascut dins meu. Perquè aquest vincle d’amor incondicional no es trencarà mai. Perquè per sobre de tot soc mare i per tu viuré fins sempre més”.

Foto: Meritxell Perpiñá Masip

12. Natàlia Castro Saumell (fotògrafa, 39 anys): “cada imperfecció em fa única.”

Maria Mercè Saumell i Queralt (botiguera, 65 anys): “el que és natural és el que és autèntic.”

Foto: Meritxell Perpiñá Masip



13. Auxi González Gallo (educadora infantil, 38 anys): “La maternitat m’ha ensenyat que encara em queda molt per créixer.”
Natalia Rofín González (estudiant de fotografia, 17 anys): “La bellesa més bonica que s’hereta és la de l’interior.”

Foto: Meritxell Perpiñá Masip



14. Bea Pérez Aceituno (topògrafa, 39 anys): “El que més agraeixo al meu cos és la capacitat de poder-vos gestar i alletar. Ara espero que ell em permeti acompanyar-vos.”

Foto: Meritxell Perpiñá Masip

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a agost 22, 2016 | 17:44
    Anònim agost 22, 2016 | 17:44
    Aquestes mamis estan genial!!! Super maques i tipassos
  2. Icona del comentari de: Busquets a agost 22, 2016 | 18:33
    Busquets agost 22, 2016 | 18:33
    Acertades fantastiques profundes
  3. Icona del comentari de: Anònim a agost 22, 2016 | 21:48
    Anònim agost 22, 2016 | 21:48
    Hi ha una pel.licula, ara no recordo quina, on una dona li diu al seu marit (interpretat per l'Alan Alda) "M'agrades tal com ets" i ell li respon "Ah, si?, doncs dema mateix me'n vaig al dentista perque em tregui els empastos i les dents postisses".
  4. Icona del comentari de: Anònim a agost 22, 2016 | 22:43
    Anònim agost 22, 2016 | 22:43
    Preciós reportatge que reflexa com som les dones mares. Molt bon treball
  5. Icona del comentari de: Anònim a agost 22, 2016 | 22:50
    Anònim agost 22, 2016 | 22:50
    Veig aquestes imatges i som com les que cada dia em regalen el meu fill la meva dona.. les mes belles imatges del mon!!!!
  6. Icona del comentari de: Marta Manchón a agost 22, 2016 | 23:14
    Marta Manchón agost 22, 2016 | 23:14
    Les fotos son genials !!! Es veurelas i dibuixar-se un somriure!! No hi ha res millor,més emocionant i autèntic q ser mare!!!
  7. Icona del comentari de: Anònim a agost 22, 2016 | 23:26
    Anònim agost 22, 2016 | 23:26
    Boníssimes fotos i la idea.Enhorabona!
  8. Icona del comentari de: Mari Tena a agost 23, 2016 | 00:38
    Mari Tena agost 23, 2016 | 00:38
    Emocionant....me a encantat..com a mare orgullosa de eixes dones.
  9. Icona del comentari de: Anònim a agost 23, 2016 | 06:33
    Anònim agost 23, 2016 | 06:33
    No cal posar l"exemple de naturalitat de gest matern amb poca roba. Acepto que algunes instantànees es poden produir en moments relaxats d teixit peró la majoría?
    12
    Icona de dislike al comentari de: Anònim a agost 23, 2016 | 06:33 12
    Respon
  10. Icona del comentari de: Mayte Rojas a agost 23, 2016 | 06:35
    Mayte Rojas agost 23, 2016 | 06:35
    Precioses les fotografies. Un punt de vista de la maternitat i dels fills. Molta punts diferents a explorar encara. Les mares lluitadores, les avies, les vesavies ( a la meva familia tenim la sort de tenir-ne), mares adoptives, mares amb fills d'altrea races... Un món a explorar.
  11. Icona del comentari de: AnònimCargirba a agost 23, 2016 | 10:03
    AnònimCargirba agost 23, 2016 | 10:03
    Jo tambe soc mare i es així com en sento la persona mes feliç despres de que les meves filles , m' han fet avia !!!
  12. Icona del comentari de: Rosa Miró a agost 23, 2016 | 13:31
    Rosa Miró agost 23, 2016 | 13:31
    M'han encantat!
  13. Icona del comentari de: Una mare com una altra a agost 23, 2016 | 16:20
    Una mare com una altra agost 23, 2016 | 16:20
    Trobo que la iniciativa és fantàstica, molt encertada. Aquestes mares estan sensuals i espontànies i fins que nosaltres mateixes no ens ho creiem, no hi ha res a fer. Al meu s'hi nota que he viscut embarassos i que ja no tinc vint anys. Sí, i què?
  14. Icona del comentari de: Vicenta Ybañez Juan a agost 23, 2016 | 16:56
    Vicenta Ybañez Juan agost 23, 2016 | 16:56
    Després d'haver llegit la introducció i haver vist totes les fotos, trobo a faltar fotografies d'aquestes mares de físic real i habitual als nostres carrers. No diré totes, però gairebé totes les fotografies ens mostren a mares precioses i perfectes físicament, just el que no hi ha en abundància; tornem als estereotips: crec que hi ha una fotografia amb una panxeta bastant dissimulada i una altra d'una dona amb alguns quilos de més, la resta són preciositats segons les regles de bellesa imperants. On són els pits flàccids i les panxes amb estries ?, els quilos de més que ja no se'n van perquè estàs ocupada en criar els teus fills i guanyar-te el pa al mateix temps ?, on les mares que, tot i que volen per sobre de tot als seus fills, desaconsellen la maternitat ?, tot sembla tenir un final feliç. En el meu cas, per molt emocionant que fos veure la seva imatge en l'ecografia, sentir els seus moviments dins del meu cos i uns parts realment suportables, per molt que hagi après amb el seu creixement (i realment així ha estat) i hagi sentit molta satisfacció pels seus estudis i per la classe de persones que són els meus fills, jo no ho vull per a la meva filla: no vull que pateixi físicament l'embaraç ni el part, ni estant, sense descans, al servei d'altres personetes; no vull que pateixi emocionalment pensant si naixeran bé, si els educarà bé ni quan la decebin amb els seus actes o paraules; no vull que pateixi pensant si està actuant malament quan els seus fills estiguin malalts i cada persona al seu voltant la aconselli en una direcció i menys si ho ha d' explicar a la seva parella i obtenir el seu beneplàcit o actuar segons ell o ella li dicti. No compensa.
    18
    Icona de dislike al comentari de: Vicenta Ybañez Juan a agost 23, 2016 | 16:56 16
    Respon
  15. Icona del comentari de: Olga Huguet a agost 25, 2016 | 07:29
    Olga Huguet agost 25, 2016 | 07:29
    Jo trob a faltar les mares que no hem parit , tenim fills i els mateixos sentiments o no.
  16. Icona del comentari de: Carmele a agost 25, 2016 | 23:39
    Carmele agost 25, 2016 | 23:39
    Viure la maternitat amb alegria i amb intensitat ha format part de la meva vida. Ara veig com la viuen part dels meus fills des de la solitud de la vellesa. Tants anys viscuts en companyia i ara em toca aprendre a viure sola perquè cadascú faci el seu camí. És dur . Cal gaudir al màxim cada instant , perquè és el que tenim. Per sort sóc mare i això no m'ho treu ningú.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa