La meva vocació primera ha estat sempre el dibuix, tot i haver-me dedicat professionalment al periodisme; i ja ha estat bé, perquè així la feina m’ha compensat una certa tendència natural a la solitud. Però mai no he deixat de dibuixar i en diversos moments de la meva vida he pogut treure el nas pels mons de l’humor gràfic, el còmic i la il·lustració.

Sens dubte, l’aparició de les xarxes socials -i la sensació de tenir un mínim públic- ha esperonat aquesta afició gràfica. Fa uns anys, un dia -com una mena de broma- vaig tenir la idea de dibuixar-me a mi mateix i ho vaig anar repetint, potser per no haver-me d’esforçar a inventar nous personatges. Però aquest joc es va anar convertint en una manera d’exorcitzar fantasmes personals, d’expressar sentiments i estats d’ànim d’una manera més o menys púdica i subtil, d’explicar el que no suporto, d’enfrontar-me a determinades pors. De treure fora la crisi dels 50 (tot i que crec que als 30 ja la tenia) i el pànic a fer-se gran.

Així, aquests dibuixos s’han anat convertint en una mena de dietari més o menys imprevist, en un baròmetre de moments vitals i canvis d’humor, escampat per unes quantes llibretes de diverses mides, textures i formats, alguna de les quals porto sempre al damunt. Mai se sap quan pot haver-hi una emergència.


1. Sovint em diuen: “No aparentes l’edat que tens”.



2. No suporto la manca de concreció a l’hora de quedar.



3. Moltes vegades quan he aconseguit desenredar els auriculars ja he arribat a lloc.



4. Eslips o bòxers? El dia ja comença amb grans disjuntives.



5. Hi ha pentinats que haurien d’estar prohibits al cinema.



6. Quan m’adormo a mig llegir, l’endemà desperto amb els llençols plens de lletres.



7. Faig la compra seguint l’ordre de la llista que m’han fet, la qual cosa comporta estranys itineraris.



8. Els excessos de carrincloneria em fan vomitar arcs de Sant Martí.



9. Alguns moments de la vida et fan adonar que només som números.



10. T’acabes ennuegant amb les coses que no dius.



11. Tenim tendència a fer-nos palles mentals.



12. Sempre dormo amb pastilles.



13. Hi ha urinaris d’alçada escandinava que t’obliguen a fer filigranes.



14. Hi ha èpoques en què necessites posar-te les piles.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anna M BCN a agost 10, 2019 | 12:00
    Anna M BCN agost 10, 2019 | 12:00
    cal somriure de tant en tant
  2. Icona del comentari de: Reivindicatiu a setembre 04, 2019 | 21:09
    Reivindicatiu setembre 04, 2019 | 21:09
    Sempre és un plaer veure el teu art! Una abraçada!!!
  3. Icona del comentari de: Guillem Casacuberta a agost 13, 2020 | 12:05
    Guillem Casacuberta agost 13, 2020 | 12:05
    Molt encertats tots els dibuixos
  4. Icona del comentari de: JAUME RIERA a agost 15, 2021 | 12:59
    JAUME RIERA agost 15, 2021 | 12:59
    “Tenc sed de tu i......bec ginebra” (Damià Huguet).

Respon a Anna M BCN Cancel·la les respostes

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix