Si tens miopia, de vegades pot ser complicat explicar i definir realment com hi veus a algú que no en té. El pintor sud-africà Philip Barlow, donant petites pistes de llocs quotidians, i a través de la llum i de contorns borrosos, dibuixa una imatge del món que és força semblant a la que veuen els qui, per un moment, es treuen les lentilles o les ulleres.

1.

Philip Barlow



2.

Philip Barlow



3.

Philip Barlow



4.

Philip Barlow



5.

Philip Barlow



6.

Philip Barlow



7.

Philip Barlow



8.

Philip Barlow



9.

Philip Barlow



10.

Philip Barlow



11.

Philip Barlow



12.

Philip Barlow



13.

Philip Barlow


14.

Philip Barlow

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Laura Casanova a abril 24, 2018 | 20:23
    Laura Casanova abril 24, 2018 | 20:23
    M'identifico totalment. Ser miop, tenir astigmatisme i entrar a l'edat de la vista cansada fa que vegis així els paisatges i les persones. Té el seu punt, però. Si et treus les ulleres desconnectes i entres en un món màgic de taques de color en moviment.
  2. Icona del comentari de: Cornelia a abril 25, 2018 | 14:39
    Cornelia abril 25, 2018 | 14:39
    Sempre he dit que m'agradaria que la gent que no compren què representa tenir més de 15 dioptries, i altres patologies gteus, pogués veure-hi amb els meus ulls...aquest cuadres ho representen a la perfecció.
  3. Icona del comentari de: Anònim a juny 18, 2020 | 16:35
    Anònim juny 18, 2020 | 16:35
    Totalment, molt ben identificat. :)
  4. Icona del comentari de: Anònim a juny 21, 2020 | 09:59
    Anònim juny 21, 2020 | 09:59
    No és ben bé així, però s'hi assembla força. Hi falta el mal als ulls de quan intentes enfocar, i el descans de quan ja et va bé que estigui desenfocat.

Respon a Laura Casanova Cancel·la les respostes

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix