Morir dignament

14 dibuixos reflexionen sobre el dret a decidir quan posem el punt final a la vida

“Ja hi he navegat prou per les mars de la terra, de golfs de neguit, d’onades de tristesa.
Barqueta mia, anem, anem’s-en, barca meva, cap a la mar del cel, avui que esta serena.”
 
Anem. Jacint Verdaguer. 1845-1902.



Amb més o menys intensitat, amb més o menys respecte o amb més o menys por, tots hem dedicat hores a pensar en la mort. Aquest mot, curt i contundent. Mort. Perquè vivim en una cultura on ens ensenyen a viure sense tenir en compte una part molt important d’aquest viatge: el seu final.

Per mi la vida és un viatge cap a un mateix, on vius experiències, bones, dolentes. Coneixes gent que no oblides mai. De tant en tant perds trens, però també aprens a gaudir de les corbes del camí. Rius, balles, plores, somies. Però igual que decideixes tornar a casa després d’un llarg viatge, crec que hem de per poder dir prou quan aquesta vida es converteix en patiment. L’exposició La mort digna i il·lustrada (que es podrà visitar a la Casa Empordà de Figueres del 12 de gener al 18 de febrer), a través de la mirada de trenta artistes, parla de vida, però també de mort. Busca trencar amb l’estereotip que hi ha darrere d’aquesta paraula i ens convida a reflexionar-hi.

1. Wäwä Illustration



2. Marta Bellvehí.



3. Ignasi Blanch.



4. Maria Beitia



5. Andrea Zayas.



6. Gemma Capdevila.



7. Albert Arrayás

  

 

8. Dani Torrent.



9. Nirvana Jiménez.



10. Vorja Sánchez.

  

11. Lluís Cadafalch.



12. Elisa Ancori.



13. Àfrica Fanlo.



14. Ilich Roimeser.



*Alba Falgarona (Wäwä Illustration) ha impulsat aquesta mostra exposició intinerant amb Cristina Vallès (de l’entitat Dret a Morir Dignament de Figueres) i amb el suport de l’entitat Dret a Morir Dignament de Catalunya

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...