Pare de quatre filles

Foto: Simon Hooper

Foto: Simon Hooper

4. Els pares patim algun tipus de síndrome d’Estocolm. Malgrat veure’ns oprimits i forçats a servir els nostres petits amos, sempre en volem més. Em passa en el treball, sobretot: el primer dia adoro la llibertat i el silenci. Però al cap de 48 hores les trobo a faltar. Que em cridin i que hagi de netejar caques alienes fa que enyori casa meva. Llavors, quan torno, al cap de cinc minuts ja m’he convertit en un sofà humà.

5. Els meus pares venien a visitar-nos i necessitàvem menjar extra abans que arribessin. A la botiga les nenes no feien més que escapar-se. A la cua s’estaven despullant mentre jo col·locava els productes a la cinta. Altres clients em van ajudar mentre les vestia, i llavors van estar cinc minuts cridant sense parar. Suava de l’estrès. Vaig oblidar el número PIN i, amb l’angoixa, em vaig deixar les cerveses, i vaig comprar tantes coses que no podia ni carregar-les.

6. Havia recollit amb èxit les quatre nenes i havíem anat a comprar. Quan anava carregat amb les compres, l’Ottie va decidir practicar la seva imitació de xiclet enganxat a terra. Van passar tres persones que la van animar a aixecar-se, però no va voler. No tinc ni idea de com va començar tot això, però va acabar amb ella alçant-se, mirant-me als ulls amb rajos mortals i caminant com si no hagués passat res.

7. A les 18.30 les preparava per banyar-les. De sobte eren les 20.15 i el món s’havia tornat boig: hi havia un tsunami a la banyera, una guerra amb pasta de dents als ulls, va arribar l’hora d’explicar un conte i, abans de dormir, em trobo les nenes hiperactives fent ioga. L’Ottie va estar 15 minuts amagada en silenci, i jo cridava pel carrer perquè pensava que s’havia escapat: estava sota la taula de l’Anya, coberta amb una manta i menjant xocolata. En 1 hora i 45 minuts he envellit uns quants anys.

8. Crec que acabo d’enxampar qui deixa petjades de peus a la mantega i fa desaparèixer iogurts, salsitxes, formatge i fruites. Necessito un bon forrellat per a la nevera.

9. L’hora de dormir és com un camp de mines mal il·luminat i amb molts obstacles. Aquesta és la foto de la victòria. El problema és que ara haig de transportar-les, i són capaces de despertar-se a les 3.00 del matí pensant que és l’hora d’aixecar-se.

10. Els pares també canvien bolquers. Però és molt complicat fer-ho, perquè avui en dia, al 2019, encara hi ha molts lavabos d’homes que no tenen canviador per a nadons. Això vol dir que o bé t’has de posar en un lavabo per a persones discapacitades, o bé fer-ho a l’aire lliure, rere un arbre o alguna cosa així. Això ha de canviar. Espero que en altres països sigui millor que al Regne Unit.

11. El sol no combina bé amb els nadons, que van decidir que el seu dia començava a la nit, i, per tant, el nostre, també. Mentre posaven un Ipad a la cara de la mama, jo havia de veure els Teletubbies amb elles fins que va sonar la meva alarma.

12. Ser la germana més gran en una família nombrosa és un encàrrec desagraït. L’Anya i la Marnie s’han vist arrossegades a ser cuidadores no pagades de les seves germanes per donar-nos un respir als pares i poder preparar el sopar i aquestes coses. Estic segur que a vegades no els hi acaba de fer el pes, però sense la seva ajuda això seria un caos. Això és una oda a les heroïnes oblidades: les germanes grans.

13. M’estaven fent fotos per al llibre i l’Ottie va pensar que no podia deixar-me sol, així que el meu moment es va convertir en el seu moment. Ara ric, però em fa pensar com n’és, de difícil, fer fins i tot el que és més simple.