Foto: Gemma Ventura


Tenia un talent innat i l’expressava amb llibertat. “Dius que vol ser pintor, doncs sigues-ho!” Això és el que li va respondre el seu pare, i això és el que va fer. Encara no tenia ni quinze anys quan va dibuixar el lloc on som avui: la fàbrica tèxtil, arrambada al riu Llobregat, propietat de la seva família, i el monestir de Sant Benet que, un cop comprat per estiuejar-hi, va ser reformat per l’arquitecte Puig i Cadafalch.

El lloc segueix sent idíl·lic: envoltat d’un verd que es manté viu, despert. Que segurament és el que el seduïa a perdre-s’hi passejant, a quedar-se bocabadat, a mirar per pintar. Aquests racons d’aires medievals també els va trepitjar la dona que va estimar, la dona que el va inspirar: Júlia Pellaire. Vint-i-dos anys més jove i provinent d’una classe social que no coneixia tots aquests luxes.

“No s’entén la vida i l’obra de Ramon Casas sense pensar que a cada racó d’aquest vell espai ell veia una escena per ser pintada.”

Ho assegura Germán Ramón-Cortés, president de la Fundació Catalunya-La Pedrera, l’encarregada de gestionar el projecte cultural, museogràfic i gastrònomic Món Sant Benet. Ho diu mentre celebrem el 150è aniversari del naixement del qui va fer els dibuixos de l’Auca del Senyor Esteve. Serà a partir del 15 de juliol que tothom que ho vulgui podrà visitar la intimitat d’aquest racó amb els Capvespres a Món Sant Benet. I així entendre com vivia el qui va aconseguir mostrar la societat catalana tal com era: des de les escenes col·lectives fins a l’intimisme dels retrats. Qui no es conformava amb la descripció física, sinó que buscava i ensenyava el que hi ha a dins, al fons de cadascú, de cada lloc.

“Per Josep Pla, va ser un home d’un bon gust infal·lible, natural, espontani. El pintor més gran del modernisme en aquest país.”

Res no se li resistia: als quinze anys va anar a estudiar a París, a fer el que volia fer. Segons Vinyet Panyella, comissària de l’Any Casas, el seu ventall artístic era ben ampli, perquè la curiositat i les ganes d’aprendre no se li acabaven: des dels retrats col·lectius de la Barcelona festiva fins als de la combativa. Des de la bellesa de la dona fins al món del cartellisme. És explorant, arriscant, que va trobar la seva manera de fer i de dir.

“Per què som aquí?”, pregunta el president Carles Puigdemont. Ell mateix respon: “Pel seu compromís creatiu”. Potser sí que ens cal valorar més el que tenim: si hi va haver una burgesia culta, moderna, arriscada, que apostava per la cultura, només ens queda cuidar-ne el record. Com? Compartint-lo. Tenint la mirada desperta, com la tenia Ramon Casas. Per veure i valorar el que tenim al davant: aquest verd, aquesta vida, aquest passat que segueix sent present.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Marutci a juliol 14, 2016 | 08:57
    Marutci juliol 14, 2016 | 08:57
    He estat a mon St Benet ho vaig disfrutar i ara aquesta mostra mes propera sera per retrobarlo

Respon a Marutci Cancel·la les respostes

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix