Les últimes sirenes

Foto: Catorze

Anomenades “Les últimes sirenes”, les haenyeo són una comunitat de dones bussejadores de l’illa de Jeju (Corea del Sud) que pesquen i recullen marisc al mar seguint una tradició mil·lenària: se submergeixen sense màscares d’oxigen fins arribar als deu metres de profunditat. Aguanten la respiració amb la tècnica de busseig muljil, i poden estar fins a un minut sota l’aigua, on pesquen el que és necessari per subsistir i mantenir la seva comunitat. L’edat mitjana de les haenyeo (paraula que vol dir “dones de mar”) és de 70 anys i n’hi ha de fins a 90. Antigament van ser les primeres dones amb una feina reconeguda al país, es van convertir en el motor econòmic de l’illa i el 2006 van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Van arribar a ser 25.000 i ara en queden 4.000: les joves, com que és un ofici duríssim (on s’hi han perdut moltes vides), prefereixen marxar de l’illa.

La mare i el mar, de Heeyounk Ko, il·lustrat per Eva Armisén i traduït al català (i al castellà a Mamá y el mar) per Santi Balmes, ens presenta la història de tres generacions: “La mare és una haenyeo, una dona del mar. Cada dia, entra a l’aigua i aguanta la respiració per pescar. Només se n’emporta allò que el mar li permet i el cuida com si fos un jardí de flors, perquè, quan jo sigui gran, també pugui nedar entre les onades i convertir-me en una dona del mar.” I és que les dones de l’aigua tenen un respecte absolut pel mar: no tenen cobdícia, s’hi adapten, accepten i agraeixen el que els ofereix. El respecte profund per l’escosistema marí, la independència i solidaritat de la comunitat i la senzillesa del seu estil de vida van inspirar aquest llibre del qual us n’ensenyem les primeres pàgines.

Eva Armisén

Quan bufa el vent,
el mar es desperta.
Quan el mar s’estira,
les ones somriuen i resplandeixen.

Eva Armisén

A vegades, les dents de les ones són enormes.
N’he vist algunes de tan grans com la teulada de casa meva!
Una nit vaig somiar que una onada se m’empassava amb la seva boca blanca.
Em vaig despertar morta de por!

Eva Armisén

–Mama, les onades m’espanten molt.
–Amor meu, el mar és fins i tot més aterridor.
–Llavors, per què entres al mar cada dia?
–Perquè soc una haenyeo, una dona de mar, i, tot i que m’hi submergeixo cada dia, encara no el conec del tot.

Eva Armisén

Una a una, les boies rodones suren a l’aigua com un munt de globus de colors.
Avui he vingut a vigilar el mar.
Una onada enorme podria agafar la cama de la mare amb les dents, com si fossin les pinces d’un cranc, i no deixar-la anar mai.
Busco la mare des de la platja.
En algun lloc, hi ha de surar una boia especial: la seva.

Eva Armisén

Si t’hi fixes durant una estona, veuràs que les boies semblen carabasses.
En realitat, són tan lleugeres com una carabassa buida.
Per ajudar-me a trobar-la fàcilment des de lluny, la mare va folrar la seva de manera original. Ara sembla un mantell de flors.

Eva Armisén

Eva Armisén

La mare és la millor aguantant la respiració i neda tan bé com els dofins.
La mare és la millor amb l’arpó i atrapa els peixos com una campiona.
La mare és la millor recollint marisc i orelles de mar.
La mare és la millor bussejant i és la número u de les haenyeo recollint algues.
La mare és la millor caçadora de totes i captura pops com ningú.

Eva Armisén

Les haenyeo que van inspirar els personatges de la mare i l’àvia que apareixen al llibre.