De vegades es creen situacions màgiques on tot conflueix perquè el resultat sigui perfecte. Aquestes paraules han servit per descriure a la premsa l’exposició Xavier Miserachs. Epíleg imprevist. La Fundació Catalunya-La Pedrera presenta una antològica del fotògraf que estarà oberta fins al 15 de juliol i que constitueix la mostra més important que se n’ha fet fins al moment.

L’exposició ens serveix un tast representatiu de l’obra de Miserachs (Barcelona, 1937-Badalona, 1998). No només s’hi poden veure les fotografies conegudes sinó també els inicis i fotos inèdites, en blanc i negre i en color. I ens confessa Laura Terré, comissària de l’exposició i historiadora de la fotografia, que no li ha resultat gens fàcil escollir una selecció de cent cinquanta-quatre fotografies d’entre les deu mil que tenia a l’abast.

De fet, admet la comissària que ha volgut ser tan exigent com ho hauria estat l’autor, de qui ens assegura que no ho donava tot per bo. “Les fotografies ens han d’explicar però també ens han de pessigar l’ànima igual que ho ha fet la realitat amb l’autor”.

De Xavier Miserachs en destaca la versatilitat i l’adaptabilitat. Així, va treballar en tots els camps: des de la quotidianitat del carrer o la intimitat domèstica fins als encàrrecs de premsa, moda i editorials. Així com l’esperit respectuós per la realitat i el seu caràcter alegre. Però sobretot, que era un fotògraf-escriptor i això el feia diferent i especial. De la moda, per exemple, deia que “vestir-se cada matí de cap a peus és un dels actes més lliures i voluntaris que la jornada ens ofereix”.

Laura Terré ens agafa de la mà i ens fa un recorregut a través d’una curada selecció de l’obra de Miserachs; i a la vegada, el fotògraf fa el mateix amb nosaltres a través de les seves fotografies: ens transporta directament a la Barcelona en blanc i negre de 1962, a la Costa Brava del 65, al París del maig del 68 i a la Primavera de Praga. I en colors: al Marroc del 75, al Mali del 76, al Bangkok del 77, a la Guinea del 79, al Leningrad del 80, a la Nova York del 81, a la Barcelona del 88. I podria continuar.

Quin goig, poder treure el cap per tots aquests espaitemps històrics. Com si tinguéssim permís, durant uns segons, per plantar-nos allà mateix, al mig del carrer, de la platja, de la festa o de la revolució i mirar-ho tot sense ser vistos.

Em quedo amb una de les frases que ha pronunciat Laura Terré sobre Miserachs: “No programava la seva obra, sinó que com ell mateix deia, anava agafant les oportunitats que li anava oferint la vida, sobretot, per passar-ho bé”.

I doncs, potser aquesta sigui una bona oportunitat que ens ofereix la vida per passar-ho bé i gaudir d’una d’aquelles situacions màgiques on tot conflueix perquè el resultat sigui perfecte.


Barcelona, 1962.

Foto: Hereves Xavier Miserachs



Via Laietana, 1962.

Foto: Hereves Xavier Miserachs



El Born, 1962.

Foto: Hereves Xavier Miserachs



Tossa de Mar, 1965.

Foto: Hereves Xavier Miserachs



Tossa de Mar, 1965.

Foto: Hereves Xavier Miserachs



Bettine, Cadaqués, 1965.

Foto: Hereves Xavier Miserachs



Sessió de moda per a la marca Enka, 1967.

Foto: Hereves Xavier Miserachs



París, maig del 1968.

Foto: Hereves Xavier Miserachs



París, maig del 1968.

Foto: Hereves Xavier Miserachs



La Marxa Verda, 1975.

Foto: Hereves Xavier Miserachs



Nazaré, Portugal, 1977.

Foto: Hereves Xavier Miserachs



Leningrad, 1980.

Foto: Hereves Xavier Miserachs


Lloc: Sala d’Exposicions de La Pedrera.
Quan: Del 16 de març al 15 de juliol.

Activitats paral·leles:

  • Taula Rodona sobre criteris fotogràfics, el 14 de maig a les 19h.
  • A través de la plataforma www.miserachsalapedrera.com es convida els amants de la fotografia a participar en una exposició col·lectiva mitjançant Instagram.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix