A la SOLm curva del Morrot,
cap aMI♭ mig camí del Port
on MontDOm juïc i el Prat es fonen
en terRE reny guanyat al mar,
deixaSOLm rem el món intacte,
passeSI♭ jant un cos tot MI♭ nou
amb l'àDOm nima adormiMI♭ da
en elRE llit del més profund.
AllàDOm bufa un vent serè,
podeSOLm rós i musical,
i és mésRE curta la distància
des delSOLm cel i des del SOL7 mar,
i amb laDOm veu més afinada,
harmoniSOLm osa i singular,
cantaMI♭ ran la "rumba RE blanca"
que tant deDOm temps han anat cerSOLm cant.
No volDOm dran tornar al camí
que elsSOLm ha fet tan ignorants,
unaRE perspectiva nova
s'obriSOLm rà en un insSOL7 tant.
AniDOm mals, plantes i humans
no troSOLm baran la seva pau
rodeRE jats pels superbiosos
que al mónSOLm han volgut canviSOL7 ar.
AllàDOm bufa un vent serè,
podeSOLm rós i musical,
i és mésRE curta la distància
des delSOLm cel i des del SOL7 mar,
i amb laDOm veu més afinada,
harmoniSOLm osa i singular,
cantaMI♭ ran la "rumba RE blanca"
que tant deDOm temps han anat cerSOLm cant.
CantaMI♭ ran la "rumba RE blanca"
que tant deDOm temps han anat cerSOLm cant.
cap a
on Mont
en ter
deixa
passe
amb l'à
en el
Allà
pode
i és més
des del
i amb la
harmoni
canta
que tant de
No vol
que els
una
s'obri
Ani
no tro
rode
que al món
Allà
pode
i és més
des del
i amb la
harmoni
canta
que tant de
Canta
que tant de
