A la taverna del mar (Acords)

LAmA la taverna del mar hi seu un vell.

FAAmb el cap blanquiDOnós, deixat anar.

LAmTé el diari al daSOLvant perquè ningú FAno li fa compaDOnyiMI7a.

LAmSap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos.

FASap que el temps ha DOpassat sense cap goig.

LAmQue ja no pot doSOLnar l’antiga fresFAcor d’aquella beDOllesa que teMI7nia.

LAmÉs vell, MI7prou que ho sap; LAmés vell, MI7prou que ho nota.
LAmÉs vell, MI7prou que ho LAmsent cada insMI7tant que plora.
DOÉs vell SOLi té temps, DOmassa temps per a SOLveure-ho.
LAmEra, MI7era quan LAmera ahir enMI7cara.
DOEra, SOLera quan DOera ahir enMI7cara.

LAmI se’n MI7recorda LAmdel seny, MI7el mentider,
LAmcom el MI7seny que LAmli va fer aMI7quest infern
DOquan a caSOLda desig li DOdeia "demà tindràs SOLtemps encara".
LAmI fa MI7memòriLAma del plaer que va MI7frenar,
LAmcada MI7albada de LAmgoig MI7que es va negar,
LAmcada estoMI7na perduda que LAmara li fa escarni MI7del cos llaurat pels anys.
LAmÉs vell, MI7prou que ho sap; LAmés vell, MI7prou que ho nota.
LAmÉs vell, MI7prou que ho LAmsent cada instant que MI7plora.
DOÉs vell SOLi té temps, DOmassa temps per a SOLveure-ho.
LAmEra, MI7era quan LAmera aMI7hir encara.
DOEra, SOLera quan DOera ahir enMI7cara.

LAmA la taverna del mar hi seu un vell
FAque, de tant recorDOdar, tant somniar,
LAms’ha quedat adorMImmit damunt la FAtaula, damunt la DOtauMI7la. LAm