LADes de terra ferma penso REmilles més enllà LAi creua algun núREvol foraster.
LANo té paraules, ni maREleta, ni ciutat. LAPassa de llarg i REs’hi està bé.
FA#mRELAMI FA#mRELARE LARE
LADes de terra ferma tres oREnades de perfil. LAL’ombra d’un pi té REgust de sal.
La FA#mbrisa crema, mentre el sol ens fa REdormir i FA#mhi ha caravana per REtornar.
LASoc d’aREquells que viatgen sense LApes a REllocs on ningú hi ha perdut FA#mres, a esREtius cada cop més tropiLAcals, a MIdies que s’encenen per LAl’oest. SeREguint un camí que m’he invenLAtat de RElínies de punts per retaFA#mllar, de REmons que no hi són si ningú els MIveu… AREvui, com cada dia, vaig a FA#mpeu.
FA#mRELAMI
LADes de terra ferma vaguen REfrases de cançons LAi arbres que mai REno tenen fred.
LAMirant finestres des de REdins del menjador, LAentra ressol REi faig cafè.
SImRE FA#mAsseguts, callats, parlant de MItot i de no res. SImRE FA#mHores que s’apaguen i s’enMIcenen i que no veus mai SImmés. RE FA#mGires la cullera al maMIteix sentit del temps… I REs’hi està bé.
LASoc d’aREquells que viatgen sense LApes a REllocs on ningú hi ha perdut FA#mres, a esREtius cada cop més tropiLAcals, a MIdies que s’encenen per LAl’oest. SeREguint un camí que m’he invenLAtat de RElínies de punts per retaFA#mllar, de REmons que no hi són si ningú els MIveu… AREvui, com cada dia, vaig a FA#mpeu.
