Agafa’m la SI♭mà, porta’m lluny al teu FAregne, creuem la fronMI♭tera, deixem-nos porSI♭tar. T’agafo la SOLmmà, caminem sense FApressa, que els cants de siMI♭rena ens han vingut a busSI♭car. MI♭La meva pàtria és on ets tu, FAi un vent d’exili inoportú em SOLmglaça, i em recorda que aDOvui ets lluny d’aquí. MI♭M’ofega el temps si no hi ets tu, FAi traço mapes en comú i esSOLmpero, t’espero i somDOric. MI♭FA
Perquè sigui de veriSI♭tat i que floFA/LAreixin rius i selves al meu venSOLmtre, FAi quan remeti el tempoMI♭ral, SI♭/REviure’t en una pau sereDOmna, FAi que tot FA/LAsigui de veriSI♭tat, baFA/LAllar amb tu sota la tempesta SOLm FAi quan amaini el tempoMI♭ral, SI♭/REhaver llançat totes les peMI♭nes al FAmar. MI♭
Agafa’m la SI♭mà, porFA/LAta’m on t’adormiSOLmes, FAapropa’m als diMI♭es SI♭/REque t’han vist ploDOmrar. FAT’agaFA/LAfo la mà, SI♭vull FA/LAconèixer la terra SOLm FAon floreixen i arMI♭reSI♭/RElen els teus somnis soMI♭miFAats. MI♭
Perquè sigui de veriSI♭tat i que floFA/LAreixin rius i selves al meu venSOLmtre, FAi quan remeti el tempoMI♭ral, SI♭/REviure’t en una pau sereDOmna, FAi que tot FA/LAsigui de veriSI♭tat, baFA/LAllar amb tu sota la tempesta SOLm FAi quan amaini el tempoMI♭ral, SI♭/REhaver llançat totes les peMI♭nes al FAmar. MI♭
Renéixer com el DOmfoc que balla en la foFAguera i no deiSI♭xar mai res quiet: el que no es MI♭mou es crema. Saber-nos en un DOmjoc on tot canvia FAsempre, només poSI♭dem anar endavant amb un bon vent MI♭i rema. NoFAmés puc desitjar.
Que sigui de veritat DOmi que floreixin rius i selves al meu FAventre, i quan remeSI♭ti el temporal, viure’t en una pau MI♭serena al mar.
