Intro: SIm LA RE
MIm SIm FA#
SIm LA RE
MIm SIm FA# SIm
Tornen els CarnesLA toltes a les nits de RE Benimaclet,
i baMIm llem entre feres salSIm vatges i heretges que omFA# plen els carrers,
SIm i fem volar la LA vida quan la plaça esRE clata a cantar,
i somMIm un riu de goles que enSIm tonem ferotges canFA# çons d'alegria i combat!
Perquè aRE vui cantem per celebrar
que ninMIm gú mai no ens farà callar
i que laLA vida és coratge i alegria,
un got aRE l'aire, un brindis pel demà.
Perquè aRE vui desafiem la por,
que el poMIm ble que canta mai no mor.
Amunt elsLA punys, amunt les il·lusions,
que si canFA# tem,
si cantem, mai moriSIm rem!
LA RE
MIm SIm FA#
SIm LA RE
MIm SIm FA# SIm
Quan acaba laLA festa, ens quedem asseRE guts als portals,
i a laMIm cara cansada l'aleSIm gria marcada al FA# sol del demà,
SIm i sentim que la LA vida és com un vaiRE xell que se'n va
cap aMIm noves batalles que esSIm perem lliurar amb FA# l'orgull dels herois quotidians.
Perquè aRE vui cantem per celebrar
que ninMIm gú mai no ens farà callar
i que laLA vida és coratge i alegria,
un got aRE l'aire, un brindis pel demà.
Perquè aRE vui desafiem la por,
que el poMIm ble que canta mai no mor.
Amunt elsLA punys, amunt les il·lusions,
que si canFA# tem,
si cantem, mai moriSIm rem!
LA RE
MIm SIm FA#
SIm LA RE
MIm SIm FA# SIm x4
Tornen els Carnes
i ba
i som
Perquè a
que nin
i que la
un got a
Perquè a
que el po
Amunt els
que si can
si cantem, mai mori
Quan acaba la
i a la
cap a
Perquè a
que nin
i que la
un got a
Perquè a
que el po
Amunt els
que si can
si cantem, mai mori
