DODigues, quines SOLsón les teues espeLAmrances? DOCom hem après a SOLviure en tantes baLAmtalles? FAQuè és el que encara ens DOmou a seguir endavant REmavui? FAQuant fa que viSOLvim en les seues gàLAmbies?
DOTrobem a falSOLtar el que més estiLAmmàvem, DOen un bocí SOLde cel un tros de noLAmsaltres, DOi tot el que hem paSOLtit ens ha fet més LAmfràgils, DOperò la nostra victòSOLria és un somriure als LAmllavis.
SOLI encara que el dolor no ens ha fet més LAmforts, FAhem après a ballar amb les nostres DOpors, SOLmullar-nos amb la pluja, camuflar-nos en la fosLAmcor, FAcuidar de la flama que ens habita SOLcor.
Quan em REmdius que tot anirà FAbé, que hem nascut per lluiDOtar fins l’últim aSOLlè, fins l’últim aSOLlè.
DODigues, què vam SOLperdre en les lluites d’aLAmhir? DOQuè ens van enseSOLnyar? I per què vam seLAmguir? FAQuè és el que et preoDOcupa i et deixa callaREmda avui? FAQuins ocells prohiSOLbits fem volar a les LAmnits?
SOLI encara que el dolor no ens ha fet més LAmforts, FAhem après a ballar amb les nostres DOpors, SOLmullar-nos amb la pluja, camuflar-nos en la fosLAmcor, FAcuidar de la flama que ens habita SOLcor.
Quan em REmdius que tot anirà FAbé, que hem nascut per lluiDOtar fins l’últim aSOLlè, fins l’últim aSOLlè.
REmI amb un fil de veu cantem cançons d’aFAhir, REmles antigues promeses que mai vam comDOplir, REmla brisa a les cares, els llavis taSOLllats, REmversos que flueixen com batecs suFAaus. REmI tanque els ulls i pense en tot el que hem visFAcut, REmel que ens queda per fer, tot el que hem creFAgut, REmun somriure nu, un instant de FApau, REmalliberar-nos juntes amb un crit bruFAtal.
