LAAls matins, a ciutat, quan l'aigua es FA#mqueixa REals milions d'aixetes LAde les cases, FA#mva rebotant la son entre parets REi va esmicolant-se, va esmiMIcolant-se.
LAmMentre els ulls mig tancats no veuen MIres, LAms'enrotllen i criden les MIpersianes. REQuan encara és fosc a les finestres, MIés l'hora en què el gran buit ens omple el cap.
LASoroll somort de cotxes i autoFA#mbusos REi alguna veu que sorLAgeix rogallosa FA#marriben lentament a les orelles: REel so ajuda la llum a fer-MIse dia.
LAmAl metro el baf o la pudor soMImien, LAmi a poc a poc s'entelen tots MIels cossos, REes veuen moltes cares de filòsofs MIcristall endins del cansament dels homes.
LACada moment es viu amb la reFA#mnúncia REd'altres moments que no LAvindran mai més. FA#mHo has sabut sempre i ara també ho sents: REgroc és el temps de totes MIles nostàlgies.
LAAls matins, a ciutat, quan l'aigua es FA#mqueixa, REés l'hora en què el gran buit ens omple LAel cap. FA#mEl so ajuda la llum a fer-se dia REcristall endins del cansament dels MIhomes.
LAAls matins, a ciutat, quan l'aigua es FA#mqueixa REals milions d'aixetes LAde les cases, FA#mva rebotant la son entre parets REi va esmicolant-se, va esmiMIcolant-se.
