LACeMImentiri de paSImraules LAés a esREtones el meu MIcap.
LAEl MImeu cor, un múscul a SImla deriLAva, qui dels REdos té la veriMItat? LAI MIen les nits de plaer soSImlitaLAri, quan ja no REus trobi a falMItar, LAaMIniré sota la pàl·lida SImlluna amb LAla meva omREbra sempre al meu cosMItat.
LAHe MImalgastat set viSImdes LAbuscantel REque he anheMIlat.
LAVaig busREcant una sortiMIda que enREcaraSImno he MItrobat.
LAPujaREré a aquella munMItanya amb tu, REon el SImtemps es pot MIparar. LAEm perREdré amb la mirada MIplena en REels llocs on SImm'he soMImiat. LALa meREva ombra sempre m'aMIcompanya, REés el fiSImdel aMInimal LAque, si l'esREcupo mil cops a la caMIra, calla i acREcepta la SImnostra aMImistat.
LAHe malREgastat set vides MIbuscant REel que SImhe anMIhelat. LAVaig busREcant una sortiMIda que enREcara SImno he MItrobat.
LAEm senREto el mirall MIde les REvostres SImproMImeses, LAaqueRElles que encaMIra ninREgú no SImha MItrencat, LAi REquan, per fi, perMIdi toREta esSImpeMIrança, LAtinREdré la meva MIombra REi la SImsoMIledat.
LAHe malREgastat set vides MIbuscant REel que SImhe anMIhelat. LAVaig busREcant una sortiMIda que enREcara SImno he MItrobat.
