SImHem buscat un senSOLtit, hem anat on LAens han SImdit, sembla que no anem SOLenlloc.
SImNo hem fet cas SOLdels senyals, hem llençat LAben lluny SImla clau dins de la gola del SOLllop.
L’esquerda sota un REtrau i et veig ja LAl’ànima. SOLNo es para a penREsar l’aigua quan LAvessa la mar, REsents les SOLveus dins del SImcap broREllant, SOL i es fon en miREralls de plom sota LAel teu pou.
SImFeres que amb la sang van esSOLquitxant tot allò que van troSImbant i em desperten l’aSOLnimal.
SImDesterrat dins dels SOLllimbs, tant si ets pobre LAcom si ets SImric, al final tots som iSOLguals.
La terra sota el REblau i et veig ja l’aLAnimal. SOLNo es para a penREsar l’arbre quan LAcreix a la vall. RE
No sé com és l’aSOLmor, no sé quina és la SImsort quan el LAcor té un REnom SOLi es fon en miREralls de plom soLAta el teu pou.
DO#mLAMImSOL# FA#
REL’esquerda sota un trau i et veig ja LAl’ànima. SOLNo es para a penREsar l’aigua quan LAvessa la mar.
RENo sé si val l’esSOLforç, no sents la daga al SImcoll quan l’aREmor és foll SOLi es fon en miREralls de plom LAsota el teu pou.
