DOVam escapar amb la nit a les butxaques, MImpaisatges ocres, el primer sol a les cares, LAmfugint de casa amb les mirades foradades, tracSOLtant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes. DOVam trobar un lloc on protegir les esperances, MImllavis tallats, les paraules cansades; LAmles flames baixes cremaven els nostres marges, penSOLjaven les promeses entre les branques trencades.
FAVam batallar per començar a sentir-nos lliures, DOcada vegada que ens tornava un cru somriure, MImcosint ferides sota les robes humides, roseSOLgant un tros de pa i unes olives partides. FAVam tancar els ulls sota el cel cobert d'estreles, DOel vent gelat eixugava llàgrimes velles, MImun bosc callat, el cel immens, negre i morat, i el SOLteu foc que escalfava el meu cor esgotat.
DOVam somiar amb la lluna cavant riberes MImals pits oberts de les nostres vides enceses, LAmguiant la fúria que ens brollava imparable SOLi feia dels nostres cossos ànimes navegables.
DOVam despertar bruts i amagats enmig de l'alba, MImm'acariciaves els cabells molls de rosada LAmi mig adormida em repeties en veu baixa: SOLel meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa.
DOOoohhh… MImLAmDOSOL
DOVam trobar el mar pels camins que eviten pobles, MImbancals de pedres que baixen des de les llomes, LAmsendes trencades, quatre pins entre les roques, una SOLplatja daurada on vam soterrar les hores. DOVam caminar amb el fred tallant les galtes, MImuna llum pàl·lida ens seguia a totes bandes, LAmpenya-segats mossegats per les ventades, la sal SOLenramada a les àncores llunyanes.
FAVam desitjar capgirar el cel sobre les aigües, DOconstruir un món sense fronteres ni gàbies, MImtrencar cadenes, ser nosaltres les cisalles, aSOLlliberar les penes amb crits com punyalades. FAVam caure morts com el sol de la vesprada, DOarrecerats en una cova foradada, MImuna foguera, una frase esculpida: hui SOLés el primer dia de la nostra vida.
DOVam somiar amb la lluna cavant riberes MImals pits oberts de les nostres vides enceses, LAmguiant la fúria que ens brollava imparable SOLi feia dels nostres cossos ànimes navegables.
DOVam despertar bruts i amagats enmig de l'alba, MImm'acariciaves els cabells molls de rosada LAmi mig adormida em repeties en veu baixa: SOLel meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa.
