La cançó està en tonalitat original; si la transposeu tres semitons cap avall, potser la trobareu més fàcil de tocar.
FAElla tornava a casa després d'uns SI♭dies al MarFAroc. ViFAatja amb unes babutxes, una motSI♭xilla i el mocaDOdor.
Tota FAsola espera un tren, s'asseu a un SI♭banc de l'estaFAció. Amb REmla mirada abFAsent, era una DOtarda de tarSI♭dor.
De FAsobte passa un noi pel seu daSI♭vant caminant FAlent. Li FAdibuixa un somriure, però ella SI♭resta indifeDOrent.
FATorna a passar el noi, torna a miSI♭rar-la amableFAment. REmAra els dos somFAriuen mentre esDOperen el seu SI♭tren.
Amb un REmgest, amb uns ulls, amb un somFAriure, puc canREmviar, puc sentir, puc ser més FAlliure. I de MI♭cop s'atura el temps com una apSI♭nea submarina que ens aREmjuda al dia a dia i dona FAmàgia a la vida. I de MI♭cop s'atura el món i en un insSI♭tant tot queda com aFAbans.
FAAl tercer cop que passa el noi, enSI♭cara riuen FAmés. No FAsaben com es diuen, ninSI♭gú encara ha dit DOres.
Com FAun estrany amor, com l'aSI♭mor d'un esFAtrany, que els REmompli d'emoFAció, que els fa més DOguapos al miSI♭rall.
Amb un REmgest, amb uns ulls, amb un somFAriure, puc canREmviar, puc sentir, puc ser més FAlliure. I de MI♭cop s'atura el temps com una apSI♭nea submarina que ens aREmjuda al dia a dia i dona FAmàgia a la vida. I de MI♭cop s'atura el món i en un insSI♭tant tot queda com aFAbans.
SOLSI♭→DOSI♭ x2
SenFAse noció del temps, el tren SI♭arriba finalFAment. La FAgent es va apropant, les SI♭portes s'han oDObert.
Ell FApuja al seu vagó i amb SI♭la desil·luFAsió veu que REmella no ha puFAjat; ella té una DOaltra direcSI♭ció.
Ara, FAella torna a casa després d'uns SI♭dies al MarFAroc. ViFAatja amb unes babutxes i aquell somSI♭riure de reDOcord.
Tota FAsola observa el tren com s'aSI♭llunya de l'estaFAció. Amb REmla mirada abFAsent, era una DOtarda de tarSI♭dor.
Amb un REmgest, amb uns ulls, amb un somFAriure, puc canREmviar, puc sentir, puc ser més FAlliure. I de MI♭cop s'atura el temps com una apSI♭nea submarina que ens aREmjuda al dia a dia i dona FAmàgia a la vida. I de MI♭cop s'atura el món i en un insSI♭tant tot queda com aFAbans. Amb un REmgest, amb uns ulls, amb un somFAriure, puc canREmviar, puc sentir, puc ser més FAlliure. I de MI♭cop s'atura el temps com una apSI♭nea submarina que ens aREmjuda al dia a dia i dona FAmàgia a la vida. I de MI♭cop s'atura el món i en un insSI♭tant tot queda com aFAbans.
