LAmAra sentim que som FAun oceà, una llaSOLvor que tot just encara ha MImde despertar. LAmTot és camí i a la FAteva pell escric un poSOLema indecent, a conMImtracorrent.
SOLTornem a sentir com l’univers és una fera. SOLSom la llavor del’arrel que ara vol créixer. FATot és camí quan s’enDOfonsa el dilema. SOLCrits a contracorrent, naufragi de la pena.
LAmApropa't enFAcara més, més a DOprop, sent com la viSOLda batega més fort. LAmApropa't enFAcara més, encara DOmés, sent com baSOLtegues per dintre.
LAmFADOSOL FADOSOL
LAmAra volem contra el FAque marca el vent, amb l'euSOLfòria que arriba quan maMImtem la rutina. LAmNo vull saber què vol FAdir fer-ho bé, dissiSOLdents permanents, tan addicMImtes al moment.
No vull FAesperar a teDOnir-ho tot clar, que SOLsentir és molt més que somiar. El teu FAcrit preferit, conDOtra tot neguit. L'euSOLfòria d'aprendre a volar.
LAmApropa't enFAcara més, més a DOprop, sent com la viSOLda batega més fort. LAmApropa't enFAcara més, encara DOmés, sent com baSOLtegues per dintre.
LAmFADOSOL FADOSOL
REmCom una sola veu, LAmuna sola cançó. DOUn univers sencer SOLbatega entre tu i jo. REmCom una sola veu, LAmuna sola cançó. DOUn univers sencer SOLbatega entre tu i jo.
LAmApropa't enFAcara més, més a DOprop, sent com la viSOLda batega més fort. LAmApropa't enFAcara més, encara DOmés, sent com baSOLtegues per dintre.