Ara, aquí, present (Acords)

SIm

Jo, que tinc la raó més alta que LAla paret,
SImhe apuntat ben amunt, m'he apostat la lluna LAamb el gallet,
SImuna bala brillant travessant la pols de LAl'infinit
SImmés llunyà, més enllà del que pot assenyaLAlar cap dit.

Ara MImpeso el temps a una baRElança
i t'eSImnyoro a ritme consSOLtant.
Hi ha MImminuts que ens duen l'equiREpatge;
d'altres, SImun instant.

Els moMImtius serveixen com a REplanta
i jo SImrego cada maSOLtí
inteMImriors i plecs en una REmanta,
versos al LAcoixí. LA#

SImAra, aquí, present,
SImara, aquí, present,
no diRE→ria MI→res que no poSImgués sentir.

Ara, jo, aLAquí,
ara, MIjo, aquí,
ja no LAsento res del que no REpugui dir.

SImUna línia de fum surant per darLArere el tret,
SImresseguir-la amb els ulls, com qui busca un LArecord incert.
SImDe metralla vaig fer aquest somriure que m'aLAguanta el cap;
SImde badalls, la saviesa que decora tanLAta realitat.

Ara MImpeso el temps a una baRElança
i t'eSImnyoro a ritme consSOLtant.
Hi ha MImminuts que ens duen l'equiREpatge;
d'altres, SImun instant.

Els moMImtius serveixen com a REplanta
i jo SImrego cada maSOLtí
inteMImriors i plecs en una REmanta,
versos al LAcoixí. LA#

SImAra, aquí, present,
SImara, aquí, present,
no diRE→ria MI→res que no poSImgués sentir.

Ara, jo, aLAquí,
ara, MIjo, aquí,
ja no LAsento res del que no REpugui dir.

SIm

SOLJo no puc escolMImtar-vos,
ja no SImpuc sentir el FA#mdolor
SOLd'una bala perMImduda que,
de SImcop, travessa el REcor.
SOLNo hi ha crit ni banMImdera;
no hi ha SImvent que bufi REtan, tan FA#mfort. MI

SImAra, aquí, present,
SImara, aquí, present,
no diRE→ria MI→res que no poSImgués sentir.

Ara, jo, aLAquí,
ara, MIjo, aquí,
ja no LAsento res del que no REpugui dir.

SIm