Assumiràs la veu d'un poble (Acords)

LAm MI FA SOL MI

LAmAssumiràs la veu d'un poble.

MII serà la veu del teu poble,
MIi seràs, per a sempre, poble.

FAI patiràs, i esperaràs,
FAi aniràs sempre entre la pols.

MI7Et seguirà una polseguera.
SOLI tindràs fam i tindràs set,
MI7no podràs escriure els poemes.

LAmI callaràs tota la nit
MImentre dormen les teues gents,
MIi tu sols estaràs despert.

FAmaj7I tu estaràs despert per tots.
FAmaj7No t'han parit per a dormir.

SOLEt pariren per a vetlar
SOLen la llarga nit del teu poble.
MI7Tu seràs la paraula viva,
FAla paraula viva i amarga.

LAmJa no existiran les paraules,
LAmsinó l'home assumint la pena
REmdel seu poble, i és un silenci.

REmDeixaràs de comptar les síl·labes,
SOLde fer-te el nus de la corbata:
SOLseràs un poble, caminant
MIentre una amarga polseFAguera,
entre una amarga SOLpolsegueLAmra,
MI
LAmvida amunt i nacions amunt,
MIuna enaltida condició.
MINo tot serà, però, silenci.

FAmaj7Car diràs la paraula justa,
FAmaj7la diràs en el moment just.

SOLNo diràs la teua paraula
SOLamb voluntat d'antologia,
MI7car la diràs honestament,
FAiradament, sense pensar
LAmen ninguna posteritat,
LAmcom no siga la del teu poble.

REmPotser et maten o potser
REmse'n riguen, potser et delaten.

FATot això són banalitats.

MI7Allò que val és la consFAciència
de no ser res si no SOLs'és LAmpoble.
I tu, greument, has escoSOLllit.
Després del teu silenci esREmtricte,
FAcamines SOLdecididaLAmment.

MI7Allò que val és la consFAciència
de no ser res si no SOLs'és LAmpoble.
I tu, greument, has escoSOLllit.
Després del teu silenci esREmtricte,
FAcamines MIdecididaLAmment.