Atlàntida (Acords)

SOLCançons, hores SImd’altres mons,
i a la SOLnit sortim a neREdar,
quan el LAsol se’ns aSImpaga a l’esquena
i més SOLtard torna a comenREçar.

SOL SIm SOL RE
LA SIm SOL

RETu que escoltes sense parLAlar, tu que mires
lluny, però no arSOLribes a enfoSImcar.
La disSOLtància és massa LAgran per veure-hi.

RECom qui fa una dansa triLAbal per la pluja
que tard o SOLd’hora arribaSImrà.
Com un SOLsímbol ancesLAtral que no coSImnec.

El vell mesFA#mtral, en totes direcSOLcions,
que va movent les REbarques.
SImUn deciFA#mmal, un punt enmig de SOLtot.
Després del llarg viatge ens LAveurem a la platja…

SOLCançons, hores SImd’altres mons,
i a la SOLnit sortim a neREdar,
quan el LAsol se’ns aSImpaga a l’esquena
i més SOLtard torna a comenREçar.

SOLCançons, hores SImd’altres mons,
i el deSOLsert que recorda al REmar.
Potser és MImmés enSImllà,
enfonSOLsat amb l’AtlàntiREda.

SOL SIm SOL RE
LA SIm SOL RE

Quan la calma omple el resLAsol de petjades suaus
que neSOLteges amb saSImbó,
un pinSOLzell fa d’horitLAzó
i escriu un REvers.

De miratges, de terra enLAllà, de llumins
que ens marquen l’esSOLtela que hem deiSImxat
tan enSOLrere que he perLAdut el teu ciSImcló.

Quan l’aire FA#mcau, desplegues el balSOLcó,
descordes les oREnades.
SImUn deciFA#mmal, un punt enmig de SOLtot.
Després del llarg viatge ens LAveurem a la platja…

SOLCançons, hores SImd’altres mons,
i a la SOLnit sortim a neREdar,
quan el LAsol se’ns aSImpaga a l’esquena
i més SOLtard torna a comenREçar.

SOLCançons, hores SImd’altres mons,
i el deSOLsert que recorda al REmar.
Potser és MImmés enSImllà,
enfonSOLsat amb l’AtlàntiREda.

SOL SIm SOL RE
LA SIm SOL RE x2