SOL♭mUna alqueria, estreles i flors. MIAbraça l'aurora, un país de cançons. SImEls joves dansen, la lluna ha mudat. RE♭No plores, mare, que el cel està albat.
Ha SOL♭mmort la innocència, ens l'han arrancat. MI/LA♭Ja no hem de mentir per dir la veritat. La SImnostra alegria no ens la dona el vi. RE♭És l'emoció pura que ens batega al pit.
La REteua presència és com una oració. LAPregue morir si no visc amb amor. RE♭Tot l'univers està dins de tu. NaSOL♭mveguen les barques com rajos de llum.
REPels oceans d'aigües sensorials. Al LAcentre de tot, on brolla qui soc. RE♭Un camp magnètic sense coordenades. REMelodies nues de cançons sagrades.
SOL♭mPalmes, postisses, guitarra i dolor. MINo et posem cara, però et sentim al cor. GeSImmecs sense esquema, art de resistència. RE♭Veus esguerrades d'exili interior.
NeSOL♭mgra és l'esperança que es perd, però se sent. MIVerda és la mort que no vol fer el dol. SImAra ho entenc i no puc callar. Se m'eRE♭riça la pell quan t'escolte cantar.
REUna sandinga, una seguidilla, uLAna malaguenya, una granaïna, la RE♭7llavor germina, plora i s'extasia quan SOL♭ms'obri en canal la nostra ferida.
ReREdades, presons, expulsions i matances no han LApogut callar l'emoció amb què cantes. RE♭7Et perseguiren, però tu et camuflares, preREnyares per sempre les nostres entranyes.
A les nits de l'alqueSOL♭mria hi ha llaüts i guiMItarrons, pintant les penes d'aleREgria amb cançons de mil coRE♭7lors.
Les cantarem tota la LAnit. No oblidarem que ens van feMIrir, que la música és la REsang, la festa i la tradició del nostre País ValenRE♭7cià.
LAA les nits de l'alqueMIria, SImA la lluna de BalanRE♭7siya. LAA les nits de l'alqueMIria, SImA la lluna de BalanRE♭7siya.
I a SOL♭mles nostres festes seguirem cantant amb MIla resiliència que vam heretar. CanSImviarem les lletres per negar qui érem RE♭i sobreviure a les seues fogueres.
MeSOL♭mmòria amputada, versos mutilats, queMIda un dolor íntim que no hem oblidat. SImVan cremar els llibres, però guardem al pit RE♭la biblioteca dels nostres sentits.
RENo parle d'altres, parle de nosaltres, les LAarrels profundes que ens van ocultar. RE♭7Negres, jueves, morisques, gitanes, SOL♭mfilles prohibides de Balansiya.
REEls teus melismes són recitacions. La LApena perviu a les nostres cançons. RE♭7Et perseguiren, però tu et camuflares, REprenyares per sempre les nostres entranyes.
A les nits de l'alqueSOL♭mria hi ha llaüts i guiMItarrons, pintant les penes d'aleREgria amb cançons de mil coRE♭7lors.
Les cantarem tota la LAnit. No oblidarem que ens van feMIrir, que la música és la REsang, la festa i la tradició del nostre País ValenRE♭7cià.
SOL♭mRE SOL♭mRE SOL♭mRE SOL♭mRERE♭7
A les nits de l'alqueSOL♭mria hi ha llaüts i guiMItarrons, pintant les penes d'aleREgria amb cançons de mil coRE♭7lors.
Les cantarem tota la LAnit. No oblidarem que ens van feMIrir, que la música és la REsang, la festa i la tradició del nostre País ValenRE♭7cià.
