LACada cop que miro d'arreFA#mglar que no faig REbé, sento que esMItic pitjor enLAcara. Cada cop que enrera vull aFA#mnar per comenREçar, sembla com MIsi estigués més LAlluny.
Cada cop SImque hi torno és com DO#mun rellotge que REs'hagi desmunDO#mtat, DOm peces i SImpeces que no saps mai com ordeMInar. Cada cop SImmés difícil se'm DO#mfa tenir-te aquí REsempre al meu cosFA#mtat, dues esSImpases afilades camiREnant damunt d'un MIfil que deLAmà es pot DO#mtrencar, més val no espeMIrar.
Com sol LAa la nit, com lluSImna al matí, és com DO#mfoc al bosc quan tu REets amb MImi. No és poLAder o voler, ni tan SImsols és fe. Potser DO#mja és escrit i no s'hi REpot fer MIres.
LACada cop que surto ara al FA#mcarrer, miro a la REgent i noto com MIsi hagués estat LAfora. Cada cop que penso en el què FA#mfer, doncs ha passat molt REtemps, no sé mai MIper on comenLAçar.
Cada cop SImque respiro és DO#mcom si l'aire em porREtés noves oDO#mlors DOm dolces i aSImmargues, que em fan estar en un altre MImón. Cada cop SImque em desperto, DO#mm'assec i penso si enREcara estic soFA#mmiant, però quan la SImsort t'abandona, no hi ha un REcamí per MItriar. No vas REmai cap enDO#mlloc, més val espeMIrar.
Com sol LAa la nit, com lluSImna al matí, és com DO#mfoc al bosc quan tu REets amb MImi. No és poLAder o voler, ni tan SImsols és fe. Potser DO#mja és escrit i no s'hi REpot fer MIres.
LAmJo no puc riure la FAmort ni del meu pitjor eneSOLmic. No estic fet així, ni MImaixí seré mai, jo ho sé, i LAmsaps tu que el temps FAdirà on ens ha portat el SOLvent, i si em necessites MImai, volaré en contra. FA#m
Com sol LAa la nit, com lluSImna al matí, és com DO#mfoc al bosc quan tu REets amb MImi. No és poLAder o voler, ni tan SImsols és fe. Potser DO#mja és escrit i no s'hi REpot fer MIres. Com sol LAa la nit, com lluSImna al matí, és com DO#mfoc al bosc quan tu REets amb MImi. No és poLAder o voler, ni tan SImsols és fe. Potser DO#mja és escrit i no s'hi REpot fer MIres.
