Cançó de l'alba (Acords)

A les LAnits,
el vent REbressola
paraules MIvelles
entre LAbarrancs,
camins oLAcults,
estreles REsàvies,
llum a les MIcares,
timó a LAles mans,
el teu somREriure
guarint feLArides,
una clariMIana,
silenLAcis crus.
Desperta REl’alba,
cau la roDO#msada,
tot el que esMItime
m’ho dones LAtu.

A les LAnits,
el vent REbressola
remors que MIvénen
d’un vell LApaís,
boscos anLAtics,
masos REen runes,
aigües que MIbrollen
de terra LAendins.
Besar la REvida,
sentir l’oLArigen,
una saviMIesa
uniLAversal,
les branques REfràgils
d’arrels proDO#mfundes,
tot el que esMItime
m’ho dones LAtu.

RE LA RE LA RE
DO#m MI LA

A les LAnits,
el vent bresREsola
onades MIblanques
un far lluLAnyà,
penya-seLAgats,
cales deREsertes,
una foMIguera
a vora el LAmar.
Llançar les REpenes,
hissar les LAveles,
a primera MIhora
salparem LAlluny.
RELa pau salvatge,
les galtes DO#mfredes,
tot el que esMItime
m’ho dones LAtu.

A les LAnits,
el vent bresREsola
valls de siMIlencis
i ametlers LAblancs,
sembres d’aLAhir,
collites REd’ara,
la nostra històMIria
que ha perduLArat.
L’amor de REviure,
sentint-nos LAlliures,
un vers als MIllavis
i el fruit maLAdur,
cantar en veu REbaixa
quan cau la DO#mlluna,
tot el que esMItime
m’ho dones LAtu.

RE LA RE LA RE
RE DO#m MI LA x8