Intro: LA MI
LA Doncs era un rei que tenia MI el castell a la munLA tanya,
RE tot el que es veia era LA seu: terres, MI7→ pous, arMI→ bres i LA cases,
RE i al matí des de la LA torre cada MI7→ dia MI→ les compLA tava.
La gent no estimava el rei,MI i ell tampoc no els estiLA mava,
RE perquè de comptar en saLA bia, però aMI7→ mor, no MI→ li'n queLA dava.
SIm Cada cosa tenia un DO#m preu: la SIm→ terra, els MI→ homes, les LA cases.
Un dia un noi del seu regneMI vora el castell va poLA sar-se.
RE I va dir aquesta canLA çó amb veu MI7→ trista MI→ però LA clara.
SIm I va dir aquesta DO#m cançó amb veu SIm→ trista MI→ però LA clara:
Quan vindrà el dia queDO#m l'home
SIm valgui més que pous i LA cases,
SIm més que les terres més DO#m bones,
SIm→ més que les MI→ plantes i els LA arbres?
SIm Quan vindrà el dia que DO#m l'home
no se'lSIm→ pese amb MI→ les baLA lances?
El rei, que va sentir el noi,MI→ el va fer aMI7→ gafar i, amb LA ràbia,
RE va ordenar que li doLA nessin cent cinMI7 quanta bastoLA nades
RE i a la torre el va tanLA car, castiMI7→ gat a MI→ pa i LA aigua.
Però el poble encara sapMI→ la cançó MI7→ de les baLA lances,
RE i quan s'ajunten els LA homes, rient MI→ i ploMI7→ rant la LA canten,
RE i quan s'ajunten els LA homes, rient MI→ i ploMI7→ rant la LA canten.
La gent no estimava el rei,
Un dia un noi del seu regne
Quan vindrà el dia que
no se'l
El rei, que va sentir el noi,
Però el poble encara sap
