LAmCarinyo, jo sé que a veFAgades no m’he portat del tot SOLbé, jo sé que a veMImgades de tu he parlat malaFAment i m’hauràs de perREmdonar, però ja saps que et soc sinMIcer quan et dic que no podria viure sense LAmtu.
Tu, que ets l’esFAposa de mar i muntanya, caSOLrinyo, jo, que tinc la DOsort i la desgràcia de ploFArar pels teus carrers, d’esREmtimar la teva gent, de MIser de tu, de viure aquí, de veure’t créiDOxer i veure’t morir.
Jo he nasLAmcut en aquesta ciutat que a mi tant m’aFAgrada i, per SOLmolt que s’ompli de turistes o manin aDOquells que no han de manar, jo no me’n FAvaig, perquè tu ets la meva esREmtimada, una ciuMItat de la gent, una ciutat per la gent.
Jo he cresLAmcut en aquesta ciutat que a mi tant m’aFAgrada i, per SOLmolt que s’ompli de turistes o manin qui DOmani, jo he après que BarceFAlona és poderosa quan és REmper la gent mundana; si BarceMIlona és del poble, aleshores sí que mana.
LAmFASOLDOFAREmMI
LAmJo que a veFAgades m’he pixat pels teus SOLcarrers, les he pinMImtades en un parc davant d’uns FAnens, he cremat conteniREmdors i he robat al Corte InMIglés, però tot això ho he fet per tu perquè…
Jo he nasLAmcut en aquesta ciutat que a mi tant m’aFAgrada i, per SOLmolt que s’ompli de turistes o manin aDOquells que no han de manar, jo no me’n FAvaig, perquè tu ets la meva esREmtimada, una ciuMItat de la gent, una ciutat per la gent.
Jo he cresLAmcut en aquesta ciutat que a mi tant m’aFAgrada i, per SOLmolt que s’ompli de turistes o manin qui DOmani, jo he après que BarceFAlona és poderosa quan és REmper la gent mundana; si BarceMIlona és del poble, aleshores sí que mana.
LAmQue, com deia l’Antònia, FAsi em treuen de la Rambla, em SOLmataran, em mataDOran. Això és la meva FAvida, això és el meu orREmgull i això és el meu reMIpòs. Jo, de BarceMIlona, no me'n vaig.
LAmQue t’ho dic, que t’ho dic, FAque no, que no, que no me’n SOLvaig. LAmJo soc de Poblenou i a DOPoblenou em moriré, amb els FApeus per davant o amb els REmpeus per radera: MIdefensar Barcelona és defensar la meva terra.
LAmHo doFAnaria SOLtot per tu, no, DOno, ho donaria FAtot, que d’aREmquí jo no me’n vaig. MINo, no, Svetlana.