MImHa arribat una carta marcada MImdes del front de la ciutat de l’esperança. TremoDOlen les mans de la mare que l’obre entre les llums i les ombres d’una esREpelma que afona.
MImLa carta parla d’una cançó de matinada, MImd’un sol que entra a les cases i es cola entre els forats MImque han deixat les bales, una cançó de metralla, MImla defensa de l’amor i el record d’una mare. MImEscriu lletres aterrades MImde ferides i paisatges que han superat reclames, MImde germans que s’acullen i es parlen MImon passa la humanitat per davant de qualsevol frontera o sexe.
Si no torno, mare, aquesta lluiSI7ta és per la MImvida. Busca la casa LAmverda crivellada, allà hi troDObaràs el meu nom escrit en SI7sang on he estat estiMImmant-te.
Encara soFA#mna la cançó llibertària d’un aLAmmic que canta el que REaquí ens pasLAmsa. Canta cançons de meREtraDOlla, SI cançons de meREtraDOlla. SI MImMare, fa dies FA#mque el cafè se’ns ha acaMImbat i hem descoFA#mbert que la vida és bonica iLAmgual. Mare, sinceraREment, com el teu caLAmfè no n’he provat REcap DOmés. SI
MImMare, estic –estem– bé. Acollint DOhumans com naltros que lluiten un món millor.
Afrontant la mort del REllop, banderes negres a l’horitREzó!
MImI en aquesta guerra imposada, SI7mare, estic preparaMImda per defensar l’amor, LAm encara que la DObatalla no entén d’enyoranSI7ces, et trobaré a falMImtar. La teva filla, des de l’esquerda d’un món SI7per fer. La teva filla, des MImde l’esquerda d’un món valent. LAm A primera DOlínia de KobaSI7ne, NaMImrin.
