Un LA últim embat a la desesLA#dim perada,
per espanSIm tar o afrontar
els meus fanLA tasmes,
els meus deMI sastres.
T’he esLA crit aquesta carta en forma de cançó,
potLA#dim ser un dia t’arribi, l’escoltis potser no.
MaiSIm vaig saber expressar-me, callat i embussat,
noFA#m vaig ser prou sinLA cer ni mai prou MI clar.
Ni ambLA tu ni amb mi ni els altres, no em vaig saber escoltar.
DeLA#dim res no em penedeixo, va ser un temps preciós,
i et deSIm sitjo el miRE llor.
FA#m LA MI FA#m MI SI /RE#
I ara jo emRE sento fràgil criDO#m sàlide,
si vull sorFA#m tir, ho MI he de fer SI /RE# sol.
I no emSIm pots ajudar
a trenLA /DO# car l’embolcall,
que, si hoRE fas, moriré.
Hem d’aMI prendre a deixar aFA#m nar. MI SI /RE#
I ara jo emRE sento fràgil criDO#m sàlide,
si vull sorFA#m tir, ho MI he de fer SI /RE# sol.
I no emSIm pots ajudar
a trenLA /DO# car l’embolcall,
que, si hoRE fas, moriré.
Hem d’aMI prendre a deixar aFA#m nar. MI SI /RE#
Hem d’aSIm prenDO#m dre a deixar aRE nar.
AFA#m prendre MI /SOL# a deixar LA aLA /DO# nar. RE
per espan
els meus fan
els meus de
T’he es
pot
Mai
no
Ni amb
De
i et de
I ara jo em
si vull sor
I no em
a tren
que, si ho
Hem d’a
I ara jo em
si vull sor
I no em
a tren
que, si ho
Hem d’a
Hem d’a
A
