Un dia de setembre, mentre torna a la rutina, ho puc enSImtendre que t'esMItimo més del que és possible. LAMarxes a la feina i jo encara entre les mantes, pregunSImtant-me si aiMIxò podrà durar per sempre.
FA#mAixí feMI/SOL#liços amb tan REpoc, FA#msi noMI/SOL#més ho tenim REtot.
LACasa meva és aDO#mllà on ets REtu, LApàtria viva del meu DO#mcor perREdut. MINo en tenim prou sols d'estar vius: MI7volem raons, volem motius per SIm7viure, DO#mi tu ets REel meu moLAtiu. LA
LALa ciutat té pressa i el món no coneix la calma, però noSImsaltres hem aMIprès a viure a càmera lenta LAi a trobar esquerdes en les vides quotidianes que ens aSImmaguen MIun avui ple de miracles.
FA#mQuan per DO#mfi hem trobat un RE→SImlloc on FA#mno hi arMI/SOL#riba mai la REpor. MI
LACasa meva és aDO#mllà on ets REtu, LApàtria viva del meu DO#mcor perREdut. MINo en tenim prou sols d'estar vius: MI7volem raons, volem motius per SIm7viure, DO#mi tu ets REel meu moFA#mtiu.