Quan tu te'n vas al teu país d'I
i jo ben sol em quede a Mara
aquest carrer que mai no ens ha fet
se'm torna el lloc d'un gris inútil
Ausiàs March em ve a la
el seu vell cant, de cop, se m'acla
a casa, sol, immers en la ca
del meu desig de tu, que és gran i
e que passàs ma vida en dor
Entenc molt bé, desgraciada
l'última arrel d'aquest trist pensa
el seu perquè atàvic, jove,
jo sent en mi, corprès, profunda
Al llit tan gran d'italiana
passe les nits sentint la teua ab
No dorm qui vol ni és d'oblit la
Amor, amor, és dura la sen
Quan tu te'n vas al teu país d'I
el dolor ve a fer-me compa
i no se'n va, que creix en sa llar
despert de nit, somou, somort, de
Em passa això i tantes altres
sentint-me sol, que és sentir-te
Ho veig molt clar quan fa ja cent vint
que compte el temps que lentament s'es
Vindrà el teu cos, que suaument em
en el meu cos quan ens sentim ben
i floriran millor que mai les
a poc a poc ens clourem com un
