FA#mAquelles nits que pasDO#msava dins del FA#mbar, reunit a taula amb tots els MImeus germans, bevíem, xerREràvem, sense preocuMIpacions, FA#m passant REles hores intentant arreMIglar el món.
FA#mTantes històries que van quedar a l’oblit, tanDO#mtes cabanyes que vam fer de peFA#mtits, veus amb nostàlgia el pas d’un temps passat i aquella infància, MIque ja no tornarà.
Brindem, comLApanys, per tot el que ens ha MIpassat, pel que hem de viuFA#mre i pel que ens ha de pasMIsar. Brindem, comLApanys, MIper tota una eternitat, de confidènFA#mcies i secrets amaMIgats.
Aquells amics que aLAra ja no veiem tant, els meus escuts quan havíem de MIlluitar. La vida passa, FA#mperò ells segueixen aMIllà, als mals moLAments MIi als bons, sempre ens faran costat.
SImQuan el FA#mtemps ens vagi alluLAnyant i ens separi el MIpas dels anys, SImcontemplarem com MIla vida ens passa pel davant. SImQuan el temps ens vagi alluFA#mnyant i ens separi LAel pas dels anys, MI SImreviurem vells FA#mmoments, tornarem MIa ser infants.