SIEstic buscant tantes respostes que oblide les preguntes que m’he fet, SIguanyant en impotència al ritme que perc drets, SIpensant més en desitjos que en fets, plorant de ràbia, SIvolent fer paredons de les parets, SItombar el mur, obrir la gàbia, eixir del pou, SIrega la vida amb nova sàvia l’home nou, Hugo viu, SIal rostre del seu poble que diu "D’ací no passen" SIdefenen el seu pa i les seues cases. SII monta un numeret el amo de la empresa, SIque plora si li expropien la riquesa, SIaixò ja no és com era, han trobat la manera, SIhan olorat la sang, i ara té fam la fera. SILes lleis ja no són lleis si sempre fallen, SIel rei ja no és el rei si el cap li tallen. SIVinguen les armes als meus, plouen les pedres, SIel poble salva al poble d’eixos putos merdes. SII saludant al nou segle, trenquen el guió i les regles. SII una cosa: si veniu amb colps d'estat com SIa Cuba, com Vietnam: caureu sense pietat!
SITempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira, SIi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria.
SISents com s’esmolen les metàfores SIi el so de la guillotina talla l’aire. SIDestinats a no tindre dret a guanyar mai, SIhan eixit rebotats i el nord comença a tremolar. SIGuevara viu com Durruti en les paraules d’Emma Goldman, SIel sud somriu conscient de la seua força. SIL’Escola de Chicago no guia els nostres passos, SIportem idees i energia a cabassos. SIExprópiese, colectivízese, que el poble mane, SImés enllà de ministres i presidents. SIApúrense, que senten la por a la pell, SIrecordem els nostres morts mentre afilem el ganivet. SICochabamba, Chiapas, Haymarket, SIvenes obertes, corbelles esmolaes, SItenim els referents, els exemples, SIla selva, la defenem a matxetaes. SINuestra casa no es el patio de los gringos, SIpoco a poco expulsamos al imperio. SII una idea que deuríem no oblidar: SIContra tota autoritat, barra de ferro al cap!
SII no seran mai més el nostre magatzem, SIla dignitat no es compra, el sol no es ven, SIque no van a permetre que els exploten, SIni suportar el pes de noves botes. SICapitalisme és barbàrie, han après que SIla història s’escriu amb la sang de qui perd. Sí. SIQue ara són seus el cafè, el blat i el sucre. SIQue en esta Europa muerte huele a azufre.
