Corvus (Acords)

SI♭mTenia son i els MI♭m7ulls oberts com a pomes.
LA♭Des d'aquella nit noRE♭més dormia a estones.
Una fiSOL♭gura en la foscor; esMI♭m7tava mort de por.
ADO7briga't, minyó, que a la nit fa fresFAcor.

Com un SI♭màngel caigut que regMI♭m7nava en les tenebres,
LA♭cap al tard sortí de FAdins d'un cel de pedres,
lluint les SOL♭ales del pecat daRE♭munt la negra vall,
resFAtant amagat, silent en el branSI♭mcall.

SOL♭Amb quin dret ens vas RE♭prendre aquell estiu
LA♭d'olor de préssecs i biciSI♭mcletes prop del riu, LA♭
ball a la MI♭mpista, tardes al LA♭tros i avellaRE♭ners?
Érem SOL♭nens empaitant la MI♭mvida pels carFArers.

PerSOL♭dona'ls, que no LA♭saben el que SI♭mfan,
va dir JeMI♭msús a la LA♭creu agonitRE♭zant.
Un gran SOL♭tro els MI♭mnúvols va esquinFAçar,
l'esMI♭mguard d'un inLA♭fant es FA7va trenSI♭m7car.

SI♭mOn era el teu Déu quan la MI♭m7meva pell tocaves,
LA♭i on era el meu quan RE♭jo, espantat, callava?
Encara SOL♭sento aquella olor de pa MI♭m6d'hòstia i vi dolç:
soDO7tanes, sermons, creus cobertes de FApols. FA7

SOL♭Una esquela al diRE♭ari em fa tornar
LA♭a un vell refugi de munSI♭mtanya anys enllà. LA♭
La teva MI♭mmàcula al taLA♭üt per sempre RE♭més.
Si tamSOL♭bé els records el MI♭mvent se'ls enduFAgués!

PerSOL♭dona'ls, que no LA♭saben el que SI♭mfan,
va dir JeMI♭msús a la LA♭creu agonitRE♭zant.
Un gran SOL♭tro els MI♭mnúvols va esquinFAçar,
l'esMI♭mguard d'un inLA♭fant es FA7va trenSI♭mcar.