La cançó està en tonalitat original; si la transposeu tres semitons cap avall, potser la trobareu més fàcil de tocar.
LA♭
DOmLa mare diu que cada tres segons, després de la siSI♭rena, allà a fora juguen a un joc. Fan FAmesclatar mil bosses de paper, però que no hi puc aLA♭nar, que encara fa massa fred.
PasDOmsem l’estona dins l’habitació amb un fil de bomSI♭beta que no fa gaire de sol i amb FAmun senyor a qui parlen però no hi és. El meu cavall de LA♭llauna crec que ja s’avorreix…
Miro el paDOmper de la paret, que té un diMI♭buix que no em fa el pes. La mare SOLmdiu que escuri el plat, que a la cuSI♭llera hi ha un forat.
I que deLA♭mà, potser demà, al miler de DOmcoses que em passen pel cap trobaré una esMI♭trella amagada enSOLmtre milions d’hiverns. Que podré LA♭triar, potser demà, del miler de DOmvides que deu tindre un gat. Comptarem enMI♭rere fins a la priSI♭meLA♭ra.
La DOmmare diu que el temps és un tresor, que és invisible als SI♭ulls i porta el ritme que ens fa el cor, que FAmdona voltes per dissimular i en un rellotge esLA♭pera que sigui ja demà.
DOmEncara sento bosses de paper darrere el pes SI♭del sostre que aquests dies fa de cel. I FAmpenso les paraules que hi ha al món fins que algun somni peLA♭si, fins que m’arribi la son.
Sona un vioDOmlí encartonat des de la MI♭ràdio del costat. La mare SOLmdiu que estic de sort que no exisSI♭teix ni el drac ni el llop…
I que deLA♭mà, potser demà, al miler de DOmcoses que em passen pel cap trobaré una esMI♭trella amagada enSOLmtre milions d’hiverns. Que podré LA♭triar, potser demà, del miler de DOmvides que deu tindre un gat. Comptarem enMI♭rere fins a la priSI♭mera.
LA♭DOmMI♭SOLm
Que podré LA♭triar, potser demà, del miler de DOmvides que deu tindre un gat. Comptarem enMI♭rere fins a la priSI♭mera.