LAmDesert d'amics, de REmbéns e de senyor, SOLen estrany lloc i en LAmestranya contrada, REmlluny de tot bé, fart d'enuig e tristor, SOLma voluntat e penLAmsa caitivada, FAme trob del tot en LAmmal poder sotsmès, FAno vei algú que de LAmmé s'haja cura, FAe soi guardats, enclòs, SOLferrats e pres, FAde què en fau grat a MIma trista ventura.
LAmEu hai vist temps que REmno em plasia res; SOLara em content de ço qui LAmem fai tristura, REme los grillons lleugers ara preu més SOLque en lo passat LAmla bella brodadura. FAFortuna vei que ha mosLAmtrat son voler FAsus mé, volent que en tal LAmpunt vengut sia; FAperò no em cur, pus hai SOLfait mon dever FAamb tots los bons que em MItrob en companyia.
LAmTots aquests mals no em REmsón res de sofrir SOLen esguard d'u qui al LAmcor me destenta REme em fai tot jorn d'esperança partir: SOLcom no vei res que ens aLAmvanç d'una espenta FAen acunçar nostre LAmdeslliurament. FAEn acunçar nostre MIdeslliurament.
LAmDesert d'amics, de REmbéns e de senyor, SOLen estrany lloc i en LAmestranya contrada.
