Arribaràs cansada LAa casa desSIprés de trebaMIllar, obriràs lenta la porta LA i et peSIsarà el dia a les MImans.
Veuré com entres a LAla sala. M’aixeSIcaré i m’aMIbraçaràs, caurem rient sense parLAlar-nos al SImillor lloc d’aquell soMIfà.
LASIMI
A fora la fosca ens LAbanyarà i en uSIna espurna de MIla pluja esquitxarà tots aquells LAvidres que SImés tard s’entelaMIran.
Mullarem de neLAgre els gots i beuSIrem buscant MIel delit més en els nostres LAcossos que SIen els distants glops de MIvi.
Què DO#mhi ha? Com ha SIanat el diLAa? Tenia MIganes de plegar. DO#mEt regalo el SIsol per tu, boLAnica, i una aSIbraçada em sorDO#mprendrà. M’has trucat, SIha passat res? LANomés volia dir-te MInosaltres DO#mja t’ho vaig dir: SIno passaran, i em LAsemblaràs SImés tendra que DO#mabans.
MINaixerà de ple el LAnostre món i et SIpintaré amb MIaquests dits els llavis que en el dibuix LAno tens per SIcuidar les nostres MInits.
Just abans d’agaLAfar el son, amaSIgaré sota MIel coixí alguna rosa LAgroga que SIens salvi el tu i el MImi.
M’esDO#mtrenyeràs el SInom amb forLAça. Vull que MIsempre sigui així. DO#mS’escaparà SIalguna proLAmesa, a mi SImés, ho sento aDO#mquí: ets tu, sempre SIho he vist tan clar. LALes gotes ja hauran MIparat. DO#mJa t’ho vaig dir: SIno passaran, i et fiaLAré el cel, SIla lluna i la DO#mmar.
DO#mSILAMIDO#mSILASI MILASIMI
Repicaran martells a LAl’obra i SIxisclarà el desMIpertador. Alguna cosa t’il·luminaLArà: serà SIel sol o la tarMIdor.
Quedarà encara algun LAtirà que SIvencerem amb la MIunitat. Firmarem aquesta revoluciLAó, dies i SInits de guerra i d'aMImor.