Intro: FA#m
FA#m Queien llàgrimes del cel,
tarda grisa d'aire esSIm pès,
MI com si ja s'endevinés
que el destí foraFA#m cruel.
FA#m Avançàvem com el vent,
l'asfalt cremant-me sota elsSIm peus.
MI Cap un camí confús, incert,
no va trigar a posar el seuFA#m preu.
SIm Aquell revolt i el meu MI despit,
sense avisar, ja havien deciLA dit MI /SOL# RE
que era el moSIm ment de MI fondre el teu FA#m temps.
FA#m I no em puc treure del cap
el record d'aquell esSIm glai
MI dels teus ulls, en avisar-me,
que era el nostre darrer insFA#m tant.
SIm I a miques va anar-se apaMI gant
la teva vida entre lesLA meMI /SOL# ves RE
mans. La meva esSIm va enfosMI quir des FA#m d'ençà.
LA Donaria el meu aMI lè per acaronar un cop FA#m més
laDO#m teva pell; tot RE és ple de no LA res.
I els perMI quès ara desfets quan em llevo i tu no hi ets.
LA I faria el que calMI gués per sentir una vegada FA#m més
laDO#m teva veu RE rient, LA dient
queMI tot això no és cert, que ja torno a estar despert.
OnRE ets? Si em LA veus, aFA#m propa'm SI fins a RE tu.
Un baLA tec en seMI nyal que no em tens lluny, la nineta dels meus ulls...
LA I faria el que calMI gués per sentir una vegada FA#m més
laDO#m teva veu RE rient, LA dient
queMI tot això no és cert, que ja torno a estar despert.
LA Donaria el meu aMI lè per acaronar un cop FA#m més
laDO#m teva pell; tot RE és ple de no LA res.
I els perMI quès ara desfets quan em llevo i tu no hi ets.
tarda grisa d'aire es
que el destí fora
l'asfalt cremant-me sota els
no va trigar a posar el seu
sense avisar, ja havien deci
que era el mo
el record d'aquell es
que era el nostre darrer ins
la teva vida entre les
mans. La meva es
la
I els per
la
que
On
Un ba
la
que
la
I els per
