MIUn dia un home em va dir: FA#m«si agafes aquest SOL#mcamí arribaràs LAon SOL#mvols arribar». LAI jo li vaig fer SIcas, anava caminant, DO#mperò SIel camí s’anava LAenSOL#mverdissant. LAVaig poder sortir ben esgarSIrinxat, però almenys SOL#per fi vaig poder LAreposar. Tot reflexionant sobre el que haviSIa passat, vaig decidir torMInar a començar.
LASILASI
MIDe bon començament, amb els FA#mànims renovats i amb SOL#muna gran fiLAnaliSOL#mtat. LAAnava decidit, corSIria sens parar, friDO#msava SIper arribar! LASOL#m LADe tant mirar endavant vaig SIempassegar amb una arrel SOL#de pi molt gran. LA Sort d’una noia que passava SIper allà i les ferides em MIva curar.
LASILASI
MII ens vàrem fer amics, i caFA#mminàvem plegats, i és que SOL#mestàvem enaLAmoSOL#mrats! LATot era tan bonic, miràvem SIles flors, fèiem l’amor al DO#mmig SIdel bosc. LASOL#m LADe sobte ens vam mirar i SIvam al·lucinar! I SOL#és que havíem arriLAbat! I és que sembla estrany: quan SIvas acompanyat, el camí es fa MImolt menys llarg.